Aquest estiu es porta Franco al PP, si més no, a les Nuevas Generaciones. Xicots i xicotes de dretes amb banderetes de l’aguiló i realitzant salutacions feixistes han omplit les xarxes socials i els programes de televisió durant agost i han generat un gran debat sobre la pervivència dels símbols (i l’ideari) del franquisme. Debat que no entenc, que el PP és l’hereu directe dels tecnòcrates del regim franquista és evident, per exemple, Fraga com és ben sabut, va ser ministre del dictador i va assassinar opositors des d’un despatx. Alçant el braç solament es retracten ells mateixos i ens lliuren als demés d’intentar esclarir quines són les seues conviccions més profundes, 30 anys després de mort el dèspota del Pardo.
Ara bé, el que no es pot tolerar dés que arran de les chiquilladas de quatre muscadins del segle XXI, el PP aprofite per qüestionar la legalitat de la bandera republicana ficant-ho tot en el mateix sac. No es pot equiparar una bandera d’un regim democràtic, legal i emparada per una constitució (la del 31), amb la bandera d’un règim genocida, feixista, lliberticida, nascut d’un colp d’estat. Una cosa és que el PP tinga nostàlgia del franquisme, i una altra, que vulguen equiparar la violència feixista amb la llibertat republicana.
En el seu intent de camuflar el seu ADN franquista i desviar l’atenció de les activitats de NNGG, el PP s’ha llançat a una crítica de la república totalment interessada i desvergonyida. Fins i tot un dirigent del PP ha afirmat recentment que el regim república és culpable d’un milió de morts, en una acusació gratuïta i sense cap fonament. El que han aconseguit és tot el contrari, estan declarant la innocència del feixisme. Aquest assumpte és massa seriós per fer demagògia, milers de morts encara estan en els camps, en una tomba sense nom. H
*Diputada d’EU a Les Corts
