Amb la celebració del Diumenge de Rams en la passió del Senyor comença la Setmana Santa. Durant aquests dies els cristians som aconvidats a dirigir una mirada de fe i amor a eixe Jesús que es va fer el nostre germà fins al punt de compartir el patiment i el dolor de la humanitat, i que no va vindre a ser servit, sinó a servir i donar la vida en rescat per molts. Per ajudar-vos a viure aquests dies en un clima d’oració i contemplació, us proposo una breu reflexió sobre una de les set paraules que Jesús va pronunciar des de la creu.
Segons Sant Mateu, Jesús va pregar des de la creu el salm 22, que comença amb un crit adolorit de qui se sent abandonat per Déu: «Déu meu, Déu meu, per què m’heu abandonat?» (Mt 27, 46). Al dirigir-se al Pare amb aquestes paraules, el Senyor està expressant el patiment més profund que sent en eixe moment: l’experiència de l’abandó i de la soledat. En la passió Crist apareix com algú incomprès i despreciat pel seu propi poble, abandonat pels seus propis deixebles i amics.
En aquesta experiència de sentir-se abandonat pels seus, Jesús va compartir amb la humanitat sofrent el patiment major que podem imaginar: la sensació de sentir-se oblidat per Déu. No hi ha un dolor més gran que aquest, perquè quan algú arriba a pensar que Déu l’ha abandonat, sent que ja no hi ha motiu per a l’esperança i es tanca per a ell tot horitzó de vida. És el moment del major patiment i, per això, de la temptació més gran que algú pot experimentar: la desconfiança cap a Déu. Al patiment físic es va unir un altre major: la lluita interior i l’experiència fosca que representa la soledat i l’abandó.
D’aquesta manera, durant aquests dies contemplem el Fill de Déu que s’ha fet solidari amb els adolorits del nostre món: no hi ha cap patiment autènticament humà que Ell no haja experimentat en la seua pròpia carn.
*Bisbe de Tortosa
