L’any 2016 serà recordat, entre d’altres coses, per l’estrepitós fracàs de les previsions dels resultats electorals que s’han dut a terme enguany. Especialment en els referèndums de gran importància que ens afecten directament, encara que no ho semble.

L’any històric en este aspecte començava el 20-D, amb l’inesperat daltabaix del grup Ciutadans i la sorprenent pujada de Podem. Un error minimitzat després el darrer 26 de juny pel suposat sorpasso que havia de fer-li Podem al PSOE i que mai no va arribar.

Però eixe sorpasso fallit es va quedar en no res comparat amb els resultats que es van donar justament tres dies abans en la consulta que el Regne Unit va fer sobre la permanència en la Unió Europea. Poques previsions havien anunciat la històrica victòria del Brèxit.

Colòmbia ha sigut un altre lamentable espectacle, esta vegada amb una diferència de més de 10 punts al «sí» a la pau amb les FARC, després de dècades d’assassinats i violència. La cosa, finalment, no va ratificar tots els pronòstics.

I arribem, per últim, a la més recent i sonada de les fallides, la derrota de Hillary Clinton en detriment de Donald Trump, que serà el proper president dels Estats Units. A pesar de les previsions. (O gràcies a elles?)

Aquest any 2016 serà recordat, si la cosa no va a pitjor, com l’annus horribilis de les enquestes. Equivocacions en les anàlisis i pronòstics que han suposat sorpreses sonades en els resultats electorals que impliquen a moltíssima gent en este món globalitzat. I errades, en definitiva, que qüestionen un sistema que en moltes ocasions determina la mobilització de tota la gent, la línia de campanya dels partits, les previsions econòmiques i socials. En essència, un símptoma de dubte de si al final de la correguda no estarà tot controlat, pels de sempre, ab initio. Si «el futbol és així», en política «l’única enquesta que val és la de les urnes». H

*Alcalde de Betxí