El Govern l’anomene Llei de Seguretat Ciutadana, encara que la podria anomenar, llei de defensa dels rics (entre els quals hi ha un bon grapat de corruptes). Una llei infame que pretén criminalitzar la protesta ciutadana i emmordassar les veus crítiques i contestatàries. Aquest atac furibund contra un poble fart d’injustícies, només es pot entendre des de la posició d’una elit atrinxerada en els seus palaus, amb una por esfereïdora a perdre els seus privilegis.

Aquesta por ve de la pèrdua del consens al voltant d’aquesta impostura que anomenem “democràcia”. El poble està fart d’un sistema que protegeix al corrupte, però esclafa al necessitat. I si no ens poden fer tragar el que hem de pensar, ens faran callar a colp de presó, porra de policia i de sancions. No oblidem tampoc que des de determinats cercles de la dreta ultramuntana, s’està també proposant la redacció d’una nova llei de vaga, que de fer-se realitat, evidentment significarà un retrocés enorme en la lluita econòmica de la classe treballadora. Queda ben palès el vell adagi, la llei serveix sempre al poderós.

Al cap i a la fi, en aquest conflicte entre el poble i les oligarquies econòmiques i polítiques, tot es redueix a una simple dicotomia: la supervivència dels nostres drets o el manteniment dels seus privilegis, no hi ha alternatives. Ells ho saben, i estan disposats a tot, si els deixem fer, la pròxima normativa serà la implantació d’una nova llei de fugues. H

*Diputada d’EUPV a Les Corts