És un bon costum aturar-se de tant en tant uns instants i mirar enrere per a vore d’on venim i cap a on anem, especialment en aquests temps en què la política circula a una velocitat endimoniada, passant del ara dic blat a l’ara dic ordi en menys del que dura un telenotícies. Potser així ens adonaríem que algunes de les coses que avui celebrem com a èxits, no ho serien tan fa només un parell d’anys. Posem algun exemple que il·lustre aquests canvis de discurs segons el moment.

Amparo Marco va arribar al govern gràcies a un pacte, el del Grau, on s’esbossa el full de ruta a seguir durant tota la legislatura. Dins d’aqueix pacte figuren algunes idees-força de gran importància i transcendència que en els mesos previs a les eleccions del 2015 ningú des de l’esquerra (si m’ho permeten inclouré ací al PSOE) s’atrevia a qüestionar. Una d’aqueixes idees fonamentals a les quals faig al·lusió i que va il·lusionar a molta gent que reclamava un canvi, gira entorn del deute i la necessitat d’auditar els comptes municipals per a, per exemple, determinar sobrecostos en obres públiques i contractes de manteniment i serveis.

També aqueixa auditoria ens hauria de servir per a determinar quina part del deute deixat pel PP és il·legítim. Ni PSOE ni especialment Compromís, negaven la possibilitat de que una part del deute heretat fóra qüestionable, posant en dubte l’obligatorietat de pagar-lo. És clar que si una part del que devem als bancs és perquè s’han pagat sobrecostos a empreses de la Gürtel, almenys la ciutadania hauria de saber-ho i després potser ens hauríem de fer mirar si paguem o no. Però aquest exercici de transparència, que presenta grans dificultats, encara no s’ha fet. No entenem per què el govern d’Amparo Marco ha adoptat el costum de tancar els exercicis econòmics amb superàvit venent-lo com a un èxit, quan sap que una bona part d’aquest superàvit va any rere any a pagar deute, il·legítim o no. És per això que un ajuntament d’esquerres amb l’economia sanejada hauria de plantejar-se si rebaixar el deute, en les condicions actuals de vida de la major part de la població, és motiu d’orgull. Cal obrir aquest debat.

*Regidor de Castelló en Moviment