Quan es governa termes com «veritat o mentida» tenen encara més valor. No pot haver un govern fort si les accions porten darrere mentides, encara que el Partit Popular s’haja mantingut tants anys al govern ocultant la corrupció darrere de mentides. Encara que ara intenten basar el seu rebuig a les nostres polítiques desgranant mentides sobre la nostra gestió. Ciudadanos també s’apunta al carro, sempre que pot, encara que de vegades va davant guiant-lo en lloc d’anar de copilot... Són els mestres de la fal·làcia.
Una fal·làcia és un raonament enganyós o erroni però amb aparença de raonament correcte que pretén ser convincent. A pesar que sembla vàlid, no ho és.
Un argument fal·laç és, per exemple, aquell que en lloc de presentar raons adequades contra una posició, s’ataca a la persona que la defensa. Es va contra la persona sense rebatre el que diu o el que defén.
O un molt freqüent, recórrer a l’amenaça, a la força o a la por. Si fem alguna acció per defensar el valencià, ens acusen de voler acabar amb el castellà.
De vegades defensen les seues opinions no aportant raons, sinó apel·lant a algun costum, alguna autoritat, al «sempre s’ha fet així». Normalment, en els seus discursos solen exposar raons que no tenen res a veure amb la conclusió però que se sap seran acceptades per l’auditori perquè desperten sentiments i emocions. Contínuament gasten argumentacions demagògiques. O quan qualsevol intent de regular algun dels xiringuitos que tenien muntats va seguit de l’acusació de «Os quereis cargar XXXX» (substituir les xx per: festes, participació, història, religió, cultura...)
A vegades s’enroquen en defensar la veritat o la falsedat d’una afirmació pel fet que no es pot demostrar el contrari.
O utilitzen la coincidència entre dos fenòmens per establir sense suficient base, una relació causal: el primer és la causa i el segon, l’efecte. La mentida repetida del fet que hem apujat els impostos perquè la partida pressupostària és més gran perquè pagarà més gent. Els i les de l’oposició, a vegades pretenen ser la garantia de legalitat perquè (alguns) han estudiat dret. Ho diuen ells, és la llei. Eixa que no han volgut respectar perquè ells són «de legalidad distraida». O quan apel·len al fet que ells «hablan con los vecinos» com a argument final de qui té la raó. Com si nosaltres no ho férem i ho decidirem tot en els despatxos. I ens ho diuen a nosaltres que sempre hem obert l’Ajuntament a la gent i que escoltem la ciutadania per poder prendre les decisions amb fonaments.
Des de la bancada de la dreta, contínuament generalitzen, sense comptar amb dades suficients. Dir que fer campanyes per fomentar l’ús del valencià als comerços provocarà fractures socials o més fal·làcies: «En la gestión del dinero público, van a gastar dinero de manera absurda en el cambio de nombre de las calles, para rotularlas sólo en valenciano» quan saben, perquè els ho hem explicat varies vegades, que no es canviaran sinó que seran les noves plaques i que no costaran diners de més als comptes de l’Ajuntament. La veritat no els fa favor, així que menteixen. No us cregueu a la primera les seues fal·làcies. Informeu-vos. Estem a la vostra disposició. Amb la veritat per davant.
*Vicealcaldessa de Castelló
