No es plantejava un plenari senzill el de dijous passat. L’oposició més forta que tenim, la de Castelló en Moviment, havia demanat la compareixença de la vicealcaldessa per informar sobre polítiques d’habitatge, bé. La de l’alcaldessa per una suposada revelació d’informació confidencial per part del company Garcia i per mi, insòlita compareixença i no estaria mal una rectificació pública de CsenM ja que de vulneració de legalitatt, res de res. I per finalitzar, una modificació de crèdit que serviria, entre altres coses, per solucionar un conveni urbanístic d’altra època sangrant per a la ciutat.

CsenM exigia tres mesures per tal donar suport a la modifiació. Vam dialogar però la cosa no va arribar a bon port i CseM va votar en contra. Arribar a acords no és imposar. La tasca de la formació assambleària és necessària en l’execució del Pacte del Grau però crec que aquesta vegada van tensar massa la corda. Dir «no heu d’entendre res, accepteu la proposta o no» o demanar que havíem de plantar cara als funcionaris per tal de superar certs filtres municipals no és la millor manera de negociar. Demanar després 15 dies de marge quan tots sabíem que això no canviaria el fons de cap mesura demostra una exhibició de poder. I arribats a aquest punt, a quatre hores del plenari, què podia fer el govern? Havíem de tirar endavant la modificació de crèdit i per això vam acceptar tres esmenes populars de caràcter social. Perquè governar té aquestes coses, que de vegades has de deixar el purisme a un costat i fer el millor per a la ciutadania. Açò és governar. No estem cómodes negociant amb el PP, però si és el que cal en benefici de la ciutadania o per tirar endavant assumptes de vital importància per a la ciutat, ho farem.

Les polítiques del Pacte del Grau seguiran eixint endavant. Discreparem de formes i temps però el fons el tenim clar. Sí o sí, el Pacte del Grau és innegociable.

*Portaveu del Grup Socialista a l’Ajuntament de Castelló