I això quants diners són?

La veritat és que la pregunta té la seua història, més si pensem que els euros són una moneda de curs legal, i ho és al nostre país. Si la primera dona li haguera dit que eren 150 dracmes, o quatre arroves de raïm, encara tindria perdó. A no ser, i segurament ho és, que per a eixa dona tal magnitud de diners no és amb la que tracta habitualment. Ni ella, ni molts mortals.

No vull ni pensar que preguntarà o dirà aquesta dona quan s’adone que el president de l’Estat espanyol, el senyor Mariano Rajoy, ha deixat de cobrar als bancs 60.613 milions d’euros, als mateixos bancs que fan fora de les seues cases a la gent.

Durant els últims cinc anys, cada dia, el PP i la seua crossa de Ciudadanos, han regalat 33 milions d’euros de totes i tots als bancs. Així, sense badar. Perquè es facen una idea, l’Euromillones ha d’acumular el pot entre quatre o cinc sortejos, per arribar a eixa quantitat.

Això sí, mentre els seus líders en Madrid regalen els diners sense demanar res a canvi, les seues titelles locals, parlen cada dia del superàvit de l’ajuntament. Ho fan sense analitzar que a causa de l’activitat econòmica s’ha ingressat més del que esperàvem, o que el milió per al fons de contingència no s’ha gastat, perquè no hi ha hagut cap contingència, o que les limitacions de Montoro ens impedeixen gestionar en llibertat i generen romanents. Ells parlen de superàvit anual i au. Ara, d’allò que fa el seu partit a l’Estat que s’obliden, sabent que és qui té poder de canviar les coses. Perquè ja els dic que l’autonomia municipal son los padres.

Vist el panorama, la pròxima volta que algú els diga que la dreta gestiona millor, poden contestar tranquil·lament: «y mis (paraula castellana, amb jota intercalada per definir testicles) 33». Com els milions que cada dia el PP regala a la banca.

*Regidor de Compromís a l’Ajuntament de Castelló