Hi ha molts motius pels quals la gent es posa a córrer. De vegades, per fugir d’un perill o d’una situació. Altres, per aplegar abans a un lloc, o per poder fer moltes més coses que si vas caminant. D’altres, per guanyar a qui corre menys. Pots córrer en soledat o en companyia. Sentint música o en silenci, sentint només el teu cor bategar. Pots córrer per demostrar-li a algú alguna cosa o per demostrar-te-la a tu mateix.
Totes estes coses entren en joc quan és l’Ajuntament qui organitza una cursa. S’han de fixar objectius, participants, modalitats, decidir el recorregut, organitzar la seguretat, fer les inscripcions. A Castelló se’n fan moltes de curses. Totes en un gran èxit de participació i de públic.
Però hui vull parlar de la Cursa de les Dones que es fa des de fa molts anys a Castelló i que augmenta la participació cada any. Esta cursa s’organitza des de la regidoria d’Igualtat. Bé, quan diem «des de la regidoria» vol dir que l’impuls el dona la regidora però en este cas, és l’equip del Servei d’Igualtat d’Oportunitats qui, amb la col·laboració del Patronat d’Esports, ha fet possible que a març es convoque la Cursa de les Dones.
Hi ha moltes curses «de la dona» arreu del món, amb objectius ben distints. Hi ha moltes lluites que seran més curtes en el temps si lluitem de forma conjunta.
Però en aquesta, la de Castelló, volem fer visibles altres coses. I per això volem que les que participen siguen dones. Gràcies, xics, ens feu falta però deixeu-nos mostrar la força que tenim quan ens ajuntem. Deixeu-nos mostrar-vos que en som moltes. Que no és fàcil veure’ns així, fent el mateix, destacant, evidenciant que som dones. Quedeu-vos un dia fent les feines que habitualment fem nosaltres.
No és una cursa per promocionar l’esport entre les dones. Hi ha dones que farien més esport si pogueren tindre tant de temps lliure com els seus companys de vida. Calen campanyes de conscienciació de que els homes col·laboren en les tasques de la llar per tal que les dones puguen organitzar-se i fer esport. Més enllà de culpabilitzar-les perquè no en fan.
No correm per salut a la Cursa de les Dones. Correm (o caminem) juntes per alegrar-nos de que en som moltes, per demostrar que juntes podríem fer el que volguérem. La vida de moltes dones és com una cursa. Correm i correm, volent aplegar a tot, demostrar-ho tot, volent guanyar al temps. Saltant els obstacles, o tombant-los. Sense triar nosaltres. Ens fan córrer, o correm per abastar no sabem ben bé quina cosa. Un càrrec, una posició, un reconeixement. Acabem cansades, després de la cursa de cada dia. Insatisfetes perquè ahir vam fer «millor temps» o perquè demà encara queda molt per córrer.
Des de l’Ajuntament, us proposem participar en la cursa pel simple fet de fer-ho. Amb la consciència tranquil·la i sense remordiments pel que hem deixar de fer. Pel plaer d’estar entre amigues, entre desconegudes, que, com nosaltres, saben que les dones juntes són imparables. Per mostrar que ens som moltes i mereixem respecte, i justícia. Que som la meitat de la població i accedim a molt poquet i en volem més de tot però sobre tot de drets. Per dir ben fort amb la nostra presència al carrer que som moltes i que caminem unides.
*Vicealcaldessa de Castelló
