Qui haja tingut algun “problema” amb l’Agència Tributària, Hisenda per als amics, sap que és implacable i, però, paradoxalment, de tracte neutre quan no amable mentres la claven fins el mànec.
El procediment s’inicia amb una carta sol•licitant, atentament, certa documentació. Cas de no aportar-la --t’han pillat--, comença la festa: carta certificada amb un requeriment --normalment volen diners--, que s’ha d’acomplir en un termni determinat. Item més, una segona carta, certificada, requerint el pagament d’interessos i, finalment una altra carta, també certificada, on amablement requerixen el pagament d’una multa. Si la caguerà ha sigut continuada en el temps aquesta operació es repetirà quatre vegades i si la personeta no fa cas i, però, disposa de béns, serà embargada. I ací pau i en Andorra glòria.
Hi ha casos, però, en què, inexplicablement, aquesta qualitat d’implacable, inflexible i rigorosa d’Hisenda s’esvaix o es dissipa, que ve a ser el mateix. Com ara amb Carlos Fabra quan condemnat a pagar 693.074 euros de garrama a més de la multa corresponent per la mateixa quantitat --els interessos van inclosos--, a més de quatre anys de presó, no fa cas i no li embarguen. Rato, Blesa, els Pujol, Undargarin i la rècua ja han demanat cita amb l’advocat de Fabra. H
*Escriptor
