Hauran observat vostés que a Castelló s’estan executant diverses obres: la remodelació de l’avinguda Enrique Gimeno, el nou pont del Riu Sec o l’aparcament davant de l’Hospital General, entre altres. Alguns diuen que això és perquè s’apropen eleccions però tan sols cal mirar l’esforç inversor que ha fet aquest govern en els últims tres anys per a confirmar que el que s’està fent ara (i es continuarà fent) respon a una manera concreta de governar més que a esprints finals de mal governants que tan sols buscaven llavar la cara de legislatures en blanc.
Una d’eixes actuacions i que per la seua quantia (menys de 200.000 €) no és considerada com a gran obra és l’adequació del camp Javier Marquina. Però té un valor simbòlic (i també funcional) enorme. Com a grauer, exjugador i exentrenador, fill de soci històric del CF Sant Pere i amic de jugadors, pares, mares, entrenadors i directius del club, és impossible no emocionar-se.
Sense el Sant Pere, el Grau no seria el mateix. Prop de 300 famílies passen cada setmana per les seues instal·lacions i a més d’inculcar els conceptes bàsics del futbol, els xiquets i les xiquetes aprenen valors com l’amistat o el respecte. Qui ha jugat en el Sant Pere i no manté amistats de companys de vestuari d’infància? Qui no guarda especial afecte per aquells entrenadors que va tindre? Qui no recorda partits de qualsevol categoria i conta les anècdotes viscudes per molt que passe el temps? Més enllà del canvi de gespa o de l’adequació de vestuaris i banys, l’obra busca adequar un espai on el vertaderament important és la relació entre les persones. El Javier Marquina és un espai de convivència formidable, font de valors incomparable i generador d’històries personals. Des de l’Ajuntament fiquem el nostre granet de sorra a eixe sentiment. No oblidem que en totes les obres el més important són les persones. Sempre.
*Portaveu Grup Socialista a l’Ajuntament de Castelló
