El pròxim 25 de març celebrarem la solemnitat de l’Encarnació del Senyor. Estem davant de l’esdeveniment de la màxima solidaritat del fill de Déu amb la humanitat. Al fer-se home, ha assumit una naturalesa humana amb totes les conseqüències: l’experiència del que és una vida humana amb totes les seues possibilitats i limitacions, inclosos el patiment i la mort. D’aquesta manera la vida de l’ésser humà, que ja tenia un valor absolut per haver estat creat a imatge i semblança de Déu, ha aconseguit una dignitat que mai haguérem pogut imaginar. Podem dir que la naturalesa humana s’ha revalorat infinitament perquè té encara mésun caràcter diví. És, per això, un dia adequat per celebrar cada any la jornada per la vida.
El missatge que ha preparat la comissió episcopal de família i vida, titulat La llum de la fe il·lumina el capvespre de la vida, ens invita a reflexionar sobre el valor de la vida de les persones que es troben, ja siga per edat o per malaltia, en la darrera etapa de la seua vida. Molts dels nostres contemporanis pensen que l’única vida valuosa és la dels joves; que la d’una persona anciana ja no aporta res al món; o que una persona malalta no pot ser feliç. No ens pot estranyar una primera conseqüència d’aquesta mentalitat hedonista i utilitarista: la mort s’ha convertit en un tabút. Si a açò unim la pèrdua del sentit transcendent de la persona i, com a conseqüència, del caràcter inviolable de la vida humana, no ens ha d’estranyar un segon fenomen que també s’està generalitzant entre nosaltres: la consideració de l’eutanàsia com un dret que la persona malalta o els seus familiars poden exigir. Davant d’aquests fenòmens, els cristians estem cridats a donar testimoni que volem ser servidors i no amos de la vida; que la felicitat de l’ancià o malalt està en què mai arribe a pensar que està sol o abandonat perquè ningú l’estima.
*Bisbe de Tortosa
