Han sigut molts anys els dedicats a glosar vida i miracles de Carlos Fabra pels jutjats arran la denúncia d’un empresari d’Artana l’any 2003 quan suposadament subornava l’expoderós polític barata tràfic d’influències. Més d’una dècada durant la quals hi ha hagut casaments i separacions, naixements i defuncions, eleccions i oposicions, han començat guerres i han acabat unes altres, alguns han perdut la casa i el treball, es van posar de moda els fitosanitaris, s’han editat bestsellers i canvis de govern, la banda terrorista ETA ja no és el que era, Ortega Cano ha tingut un fill, terratremols i huracans han devastat -com sempre-, els més necessitats, s’han construït aeroports innecessaris i s’ha retallat monstruosament la despesa en sanitat, educació i serveis socials, hi ha dos papes coincidint en temps i espai i, però, paradoxalment Carlos Fabra ha sobreviscut a tot açò quan ha arribat la ratificació de la condemna per quatre delictes tributaris.
Tot i el llarg recorregut provocat per la caríssima defensa de Carlos Fabra, la cosa, afirma, encara té recorregut perquè sempre els queda l’índult quan prèviament poden recórrer la sentència al Tribunal Constitucional, no perquè s’hagen vulnerat drets, sinó perquè els delictes --ara reconeguts obertament--, han prescrit.
Només queda el judici final. H
*Escriptor
