El dia 25 de juliol celebrem la festa de l’apòstol Sant Jaume. El seu sepulcre ha sigut i continua sent una de les metes de peregrinació més importants de l’Església i, al meu parer, un signe del que és el camí de fe de tot creient. Per això, vull convidar-los a reflexionar sobre alguns moments de la vida d’aquest apòstol, que és un dels tres que més a prop van estar del Senyor.

Igual que els altres apòstols, també Sant Jaume va haver de ser educat per Crist per aprendre a seguir-lo desinteressadament. Marc (10, 35-40) i Mateu (20, 20-28) ens narren que després del tercer anunci de la passió, ell mateix amb el seu germà (versió de Marc) o la seua mare (versió de Mateu), li van demanar a Jesús ocupar els primers llocs en el seu regne. Mentre que el Senyor parlava de la seua mort, ells estaven preocupats per ocupar els primers llocs; mentre que Jesús emprava el llenguatge del servei, ells volien dominar. En resposta a eixa petició, el Senyor els adverteix que no saben el que demanen, perquè per ocupar el lloc principal en el seu Regne han de beure el mateix calze que Ell ha de beure. Els dos germans, que possiblement no sabien a què es referia, accepten esta condició. Segurament esperaven que Jesús accediria a la seua petició, per això la seua resposta els produiria una desil·lusió: «Prou que beureu la meva copa, però seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui el meu Pare ho ha preparat» (Mt 20, 23).

Encara que en aquell moment Sant Jaume no sabera a què es comprometia en dir que estava disposat a beure el mateix calze que Crist, la veritat és que va complir la seua promesa: va ser el primer dels apòstols que va sofrir el martiri, manifestant d’aqueixa manera que era un vertader amic de Jesús i que havia après la lliçó: que un autèntic deixeble és aquell que segueix el Mestre sense cap ambició humana.

*Bisbe de Tortosa