El 2 de març del 2010, Juanjo Enrique y Tarancon, nebot del cardenal de Borriana, amb Jordi Bort, portaven a Montserrat 5 grossos arxivadors (amb 397 carpetes) que contenien la documentació del qui va ser cardenal-arquebisbe de Madrid, president de la Conferència Episcopal Espanyola (per tres triennis consecutius) i home clau en la Transició. Aquets documents, d’una importància cabdal en la història de l’Església, ja han estat digitalitzats a la biblioteca de Montserrat i ja han tornat a Borriana, esperant que aviat el Museu Tarancon siga una realitat. Un museu que, desgraciadament, tarda més del compte en obrir les seues portes als especialistes que vulguen consultar i estudiar la documentació del cardenal de Borriana.

Va ser gràcies a l’interès per donar a conèixer aquest arxiu, que Juanjo Enrique y Tarancon es va posar en contacte amb mi per tal que Montserrat tinguera digitalitzats els documents d’un personatge cabdal en una època tan important en la història de l’Església. La majoria d’aquests documents, escrits a màquina o manuscrits van des d’exercicis a capellans i religioses, cartes pastorals i pregons de Setmana Santa, a conferències en instituts, col•legis majors o parròquies. L’activitat de Tarancon es desplegà per tot l’Estat.

Un primer document que m’agradaria destacar és La Comunitat Valenciana avui, conferència de Tarancon al Centre Regional Valencià de París, i on el cardenal feia referència a l’esplendor del segle d’or valencià, tot i que, deia: “després, pel centralisme de Madrid i pel bilingüisme hem perdut”. El Concili és un altre tema que tracta el cardenal. Altres documents importants d’aquest arxiu, són el discurs d’obertura de la 32ena Assemblea Plenària de l’Episcopat Espanyol (1979), la conferència al Club Siglo XXI, (1978) o el text de nomenament de Doctor Honoris Causa per la Universitat Politècnica de València (1994). També destacaria el discurs de salutació a l’arxidiòcesi de Madrid, on Tarancon perfilava el seu estil de bisbe: “Vinc, no a ser servit sinó a servir. No represente a cap autoritat humana, ni a cap poder social o econòmic. La meua autoritat no és per a imposar, sinó per a servir”. H