La trista manipulació que els partits polítics i també alguns mitjans de comunicació han fet de la commemoració del primer aniversari dels atemptats de Barcelona i Cambrils ha evidenciat com les formacions de dretes volen enfrontar i crear odi per a captar votants. Són els partits que volen que tot es quede com està i que veuen qualsevol indici de canvi, de millora, d’avanç per a la població, com una amenaça a la seua posició. Són els mateixos partits que soterren qualsevol possibilitat que les dones puguen viure en igualtat, que les persones assalariades tinguen millors condicions laborals o que prefereixen que ningú furgue en les ferides obertes pel franquisme.

Sí que acceptem, per contra, els canvis que afavorisquen certs interessos empresarials i aquells que porten a la privatització de serveis públics perquè cada vegada ho siguen menys. Alimentar l’odi és equivalent a generar por a tot el que és diferent, un fet que permet aconseguir el suport de la població a les retallades i a les mesures repressives i que moltes persones callen... Per por.

En les darreres setmanes, hem vist com alimentaven l’odi a Melilla tot aprofitant l’arribada d’immigrants. Partits de dretes, independentistes i no, alimenten cada dia a Catalunya el foc de l’odi mutu. L’excusa de la crisi ha servit per a empitjorar les condicions laborals de milions de ciutadanes i ciutadans mentre ens deien que no hi havia diners... i inauguraven aeroports i rescataven bancs. Hi ha milers de camins i una finalitat ben clara: crear odi per a guanyar vots. Però quan s’acabe el temps dels eslògans, com ho gestionaran? La Comunitat és un exemple de com la ciutadania al final paga el preu d’aquests moviments que miren pels interessos personals i l’ambició i deixen de banda l’interés social.

El gran Vicent Andrés Estellés va dir que «hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot». Ja fa tres anys que els valencians i les valencianes podem dir que hem superat una de les nostres èpoques més negres i que hem recuperat drets socials i serveis públics alhora que tornem a sentir orgull de ser d’on som. Perquè la positivitat ha guanyat l’odi i tots i totes hem guanyat la nostra terra de nou.

*Primera tinent d’Alcadia d’Almassora