Han començat a rodar les Santantonades dels Ports que es perllonguen fins a febrer. Aquest pròxim cap de setmana s’acumulen aquestes celebracions. Sant Antoni és una de les cites més belles del calendari cultural i ciutadà, a més de ser espai de trobada en territoris que precisen d’aquests impactes socioeconòmics en els seus llargs hiverns. Els Ports és el millor exemple. Les Santantonades atrauen a nombrosos visitants. Foc, botarga, dimonis i molta convivència componen esta geografia afectiva. Aquests esdeveniments són també la festa de la gent del camp que se sume massivament. Homes i dones que durant tot l’any viuen aferrats i vigilants del cel i la terra. Un sector especialment castigat amb crisis successives i ara amb la cruel sequera. Una forma de veure i viure la vida des d’altres vores ciutadanes.
Les barraques monumentals seran l’efímer record que reviu cada any. I torna la solitud hivernal a una terra acostumada, no resignada, a les desigualtats. Les dues velocitats que marquen els territoris. La diferent igualtat d’oportunitats que tenen els pobles de l’interior i de la costa, encara que ara la realitat és compartida donat el balafiament i la irresponsabilitat institucional d’una dreta podrida que va hipotecar aquesta terra durant anys. Han sigut les estratègies d’aquelles formes de fer política dels mals governants que van prioritzar les seues butxaques davant la qualitat de vida dels seus ciutadans. Perquè les persones, els pobles xicotets i els seus problemes no van importar als qui van tenir la mà ficada en el calaix públic. Tampoc sembla importar-li a la mateixa dreta del Govern espanyol, que segueix escanyant la vida de les persones i castigant durament a les comunitats autònomes.
La crisi que travessa tot el país té responsables, encara que vulguen tapar-ho tot amb el procés català, encara que menegen els grans fils de l’actualitat mediàtica. Greu excusa i greus errors d’un Govern central que segueix mentint, manipulant i reprimint. Ja hi ha prou. És insostenible. Estem vivint un temps incert i fosc. El realment important és el que no s’explica, el que no veiem. Fem foc o fugim?
El foc purificador ens retornarà aquest cap de setmana, per un instant, l’esperança. Hi ha molt que cremar, reparar i recuperar. Cremem el vell i el nou, perquè el nou ja és molt vell.
*Periodista
