La Llotja del Cànem, seu de la Jaume I a la ciutat

De febrer de 2007 a febrer de 2012, és a dir, des que es va finalitzar la rehabilitació fins al dia d’avui, han passat pels seus espais rehabilitats i preparats per a usos culturals -sales d’exposicions, sala de conferències, ampli vestíbul que és punt d’informació general de la universitat, sala reservada per a actes protocol.laris, firma de convenis i reunions com les de la Societat d’Amics i Antics Alumnes de l’UJI (SAUJI)- unes 70.000 persones en total, de les quals 21.700 ho van fer l’any passat. Persones que en aquest espai de temps han acudit per a gaudir d’exposicions, presentacions de llibres, conferències, rodes de premsa i per a participar en debats, cursos i taules redones. Activitats, totes, del signe més plural i variat, però sempre sota el segell de la màxima qualitat.

Entre aquest ampli ventall de propostes dutes a terme podem recordar-ne algunes. Així, en l’espai per a la reflexió conegut com a Club de Debat, s’han tractat temes d’astronomia, turisme, indústria farmacèutica, crisi econòmica, feminisme, bondats i maldats de la química, “Viv(a)n los toros”, evolució i biodiversitat, etc.

Pel que fa a les conferències, assenyalem les dedicades a comunicació i salut, la conservació de l’obra d’art, estudis i perspectives del franquisme, els reptes del disseny en el segle XXI, les noves tecnologies de la imatge, com influeix l’edat en l’aprenentatge de l’anglès, la democràcia avui: reptes i emocions a la vida democràtica, etc.

Pel que fa a exposicions, cal destacar les de fotografia de Chema Madoz, Javier Esquella, Mike Steel, Alejandra Duarte, Poyatos, El Castelló dels anys 20, 30 i 40, Manuel Cruzado…; les mostres de cartells com les de “Viv(a)n los toros” o ComiCS_11. Il.lustracions contemporànies basades en l’univers de H.P. Lovecraft.

També alguns cursos d’estiu han tingut lloc ací, com ara: Interculturalitat, Gènere i Coeducació, Literatura Negra i Periodisme: els Llenguatges del Crim, Ciutats més Sostenibles: Rehabilitació, Competitivitat i Cohesió Social, República, Repressió i Transició Postfranquista: els Obstacles de la Memòria Històrica, etc. Això sense oblidar els cursos organitzats a la Llotja per altres entitats externes o serveis (SASC, SAUJI, OCDS…), així com els tallers d’escriptura o de guions cinematogràfics, entre altres. I així, podríem continuar enumerant la variada sèrie d’activitats dutes a terme, el conjunt de les quals posen de manifest el propòsit de la nostra universitat -la de tots els castellonencs i castellonenques- d’erigir-se, a través d’aquest cèntric enclavament, en referent cultural de primer ordre, alhora que evidencia la implicació de la nostra institució en la recuperació i conservació del patrimoni històric artístic, en aquest cas en el seu vessant arquitectònic.

En un breu recorregut per la història de la Llotja -catalogada com a monument BIC-, cal dir que la seua construcció, finalitzada el 1617, és obra de Francisco Galinsa. Immoble de base rectangular d’una sola planta i amb dues façanes obertes i en angle, amb dos grans arcs recolzats en columnes toscanes que acollien l’escut de la vila, precisament entre els arcs del carrer avui denominat de Colon. D’estil renaixentista, aquesta llotja es va començar a usar com a centre de comerç de fruites, però després es va destinar al de cànem, nom pel qual ha passat definitivament a conèixer-se.

El 1792 l’ajuntament va vendre al comerciant Joan de Matheu el dret a alçar un pis sobre la llotja amb la condició que s’encarregara de mantindre l’edifici prou ruïnós en aquell moment. Matheu va realitzar a continuació una sèrie d’obres per a annexar unes vivendes contigües que havia comprat; d’aquesta manera es va acabar el conjunt, la llotja, amb un pis més i l’annexió d’aquestes cases. Amb això, evidentment, l’aspecte extern d’edifici canvia substancialment. D’altra banda, cal assenyalar que aquesta construcció va passar a mostrar unes façanes d’estil barroc decorades amb pintures al.legòriques de les estacions de l’any de Joaquim Oliet. Després de diversos avatars, el 1906 l’ajuntament va vendre la Llotja a particulars. El 1910 es va efectuar la penúltima intervenció arquitectònica que va suposar el tancament dels arcs, la construcció d’un entresòl i la remodelació de les decoracions pictòriques, tasca duta a terme per Vicente Castell Domènech; decoració que, tot i que va conservar les al.legories d’Oliet, va reestructurar la façana amb motius pompeians. Diversos usos donats a l’immoble des de llavors van anar generant un lamentable procés de degradació fins que, finalment, la Universitat la va adquirir i es va fer càrrec d’una rehabilitació de gran rigor després de convocar un concurs, el projecte guanyador del qual va ser el de Miguel del Rei Antonio Gallud i J. Ignacio Fuster, que van desenvolupar la seua magnífica recuperació tectònica i arquitectònica. Només resta convidar-vos a recórrer-la i visitar-la al llarg de tot l’any, ja que no en va és una seu de la Universitat però ho és per a tota la ciutadania de Castelló i per a totes aquelles persones que vullguen vindre-hi. H