L’any 1933 les dones van poder votar per primera vegada a l’Estat espanyol. I ho van fer gràcies a la lluita incansable d’una altra dona: Clara Campoamor. A l’advocada i política i a les companyes que van aconseguir un dret indispensable per a les dones les recordarem sempre gràcies als registres històrics, però no sempre ha estat tan fàcil.

La història, generalment, ha estat escrita per homes. Homes que han oblidat destacar Carmelina Sánchez-Cutillas com una de les millors escriptores valencianes de postguerra o Manuela Solís i Claràs, la primera metgesa valenciana. Els mateixos que un dia poden oblidar referir-se a mi com la primera alcaldessa electa d’Almassora.

ELS NOUS temps portem també noves plataformes. Ara ja no entrem a biblioteques ni obrim toms d’enciclopèdies per consultar pràcticament res. El coneixement s’ha digitalitzat i s’ha fet universalment accessible i, novament, eixa tasca l’han assumit els homes. El 90% dels editors de Wikipèdia son homes, el 9% dones i només un 1%, persones transgènere. La història i la realitat tornen a ser disseccionades per la visió masculina.

Al cap de pocs mesos d’assumir el càrrec de primera edil a Almassora, una xiqueta em va preguntar que com era possible que jo, una dona, poguera ser alcaldessa. En la seua realitat no hi havia referents amb eixa posició i, inconscientment, havia assumit que nosaltres no podíem ser alcaldesses. En descobrir que sí, em va dir que ella també volia ser-ho quan fóra major.

Durant segles, els referents femenins als quals hem tingut accés han sigut els de dones valorades pel seu físic, desde la Venus de Willendorf a Marilyn Monroe. També ens han alimentat de mares protectores, dones pacients que esperen que el marit torne a casa, protagonistes d’apassionades històries d’amor i femmes fatales que portaven els homes per mal camí.

HA ARRIBAT L’HORA de canviar la perspectiva i de crear nous models, noves aspiracions, de fer visibles altres realitats que permenten crear-ne una de pròpia. És moment de revisar la memòria històrica per a començar a escriure un futur en igualtat i demà, 8 de març, Dia Internacional de la Dona, sembla un bon moment per a començar. A Almassora ho farem amb una dona referent en l’univers musical, una guitarrista d’excepció com Ana Maria Archilés, Premi Clara Campoamor 2018.

*Primera tinenta d’alcaldessa d’Almassora