Mentre desfulla la margarida

Ens esclata la primavera en les flors dels ametlers que esguiten de blanc i rosa les nostres valls. Desperta en les gemmes dels arbres que rebenten de pura vida els troncs inerts durant l’hivern. Canta la primavera en el deliri dels gafarrons pregonant pertot arreu el seu cant seductor i brollen aqueixes flors de marge primerenques com la margarida que ara desfulla Amparo Marco. Però deixem per uns instants tranquil·la a l’alcaldessa mentre es decideix entre la supèrbia personal o l’acatament d’un acord plenari que demana el cessament del seu últim nomenament per a centrar-nos en una qüestió preocupant: la justícia. Els últims dies han estat farcits de desgavells judicials davant els quals no podem quedar-nos mudes, perquè haver d’acatar una sentència no implica necessàriament haver de compartir-la. L’absolució de la germana del rei en el cas Noos, que diu que únicament sap que no sap res, ha produït una perplexitat a l’altura, disculpen la comparació, de la produïda pel gol de la «mano de Dios», que aquell dia es va alinear amb Argentina per guanyar a Anglaterra en plena Guerra de les Malvines. La mateixa sentència posa en evidència, un cop més, el funcionament de la justícia espanyola. Mentre Urdangarin és condemnat a 6 anys i 3 mesos de presó per prevaricació, malversació, frau, tràfic d’influències i dos delictes fiscals, al cantant Valtonyc l’han condemnat a 3 anys i 6 mesos de presó per calúmnies i injúries greus a la Corona. Mentre el cunyat del Rei, demostrat corrupte i corruptor, li permeten seguir vivint tranquil·lament en Suïssa sense haver de pagar cap fiança, Títeres desde Abajo van passar 5 dies empresonats de manera preventiva per una obra de teatre. Amb aquest panorama, no seria estrany que únicament acaben empresonant als que denuncien públicament als lladres d’alta nissaga.