Imaginen que en una administració, posem per cas la Diputació, es farà una modificació de la plantilla. Es reuneixen els representants dels treballadors i els polítics. L’ambient és de malestar perquè eixa modificació suposa l’amortització (eliminació) de places. Un dels representants dels polítics s’interessa pel procés i pregunta si una vegada informats de les modificacions es tornarà a reunir la mesa negociadora. La resposta és que no cal.
Eixe mateix polític insisteix en reclamar els informes justificatius de les modificacions (amortitzacions i creacions de places). Una altra vegada li contesten que no calen perquè el cap del servei d’obres es presentarà a la reunió «i ell mateix explicarà què passa amb eixa plaça on hi ha problemes». L’esmentat cap es presenta; diu que fa falta crear una plaça d’enginyer de camins perquè hi ha molta feina en temes d’aigües i cloració. El polític pregunta per què no hi ha un informe detallat de la necessitat dels serveis. La resposta és antològica: «No cal cap informe, ja que està ací el cap del servei per explicar-ho».
Estupefacció. Però segueixen les preguntes: «per què s’ha d’amortitzar una plaça de delineant per crear-ne una d’enginyer si fa dos dies els polítics ens vam reunir en una comissió i es va decidir que on es necessita personal és en recaptació, obres i altres?». Cap resposta. Aleshores, el polític proposa que, amb l’objectiu de no perdre cap plaça, es cree una borsa d’enginyers. El diputat Luis Martínez contesta que la borsa ja existeix però que s’ha de fer el que diu el cap del servei. Un representant dels treballadors apunta que en altres llocs de la Diputació també necessiten reforç. Però, que estrany, no ve el cap del servei a explicar res. Un altra vegada estupefacció. Finalment, s’aprova la reestructuració de la plantilla amb la disconformitat dels sindicats. A eixe polític li venen a la memòria temps passats, i diu en veu alta que a Compromís li agradaria una mesa de negociació dialogant i respectuosa.
*Portaveu de Compromís a la Diputació Provincial
