Del saqueig a l’acollida. Del balafiament de la Copa de l’Amèrica a l’arribada de l’Aquarius. De l’usurpació dels diners de Cooperació, a prestar ajuda als que fugen de les guerres. De ser exemple de corrupció a Europa, a ser model de solidaritat. De passar vergonya per qui ens governa a sentir-nos orgullosos de ser valencians i valencianes. Eixe és el canvi que estem propiciant.

Estic convençut que l’oferiment de l’alcalde de València per fer de la capital del Túria el punt d’acollida dels refugiats serà el principi per definir, per fi, una política europea sobre migrats.

Sí, ni ha gent què ha criticat l’oferiment. Ho fa amb arguments falaços i demagògics. Gent que distingeix entre els diners que rebem els ‘autòctons’ i els que s’emporten els nouvinguts. Són crítiques tan velles com falses, perquè no entren al moll de la qüestió. El plantejament ha de ser a què es dediquen els diners públics, si s’inverteixen correctament o no. Lluny del debat dels de d’ací o els d’allí, la discussió ha de ser si els diners es roben, es balafien amb Fòrmules 1, i se’ls emporta una màfia propera al PP -com ha quedat demostrat i passava abans- o, per contra, els diners públics s’inverteixen en millorar la vida de les persones, com passa ara. És fals que els immigrants tinguen més ajudes per llibres.... De fet, amb Xarxa Llibres tots els escolars en cicles obligatoris poden accedir. I tots vol dir tots. I per això, contra falsedats d’eixa mena, que en són moltes, cal dir vertitats: 51.000 valencians i valencianes s’acullen a la Renda Garantida, una xifra rècord per la bona gestió; la llista d’espera per valorar la dependència s’ha reduït a la meitat i el temps d’espera s’ha reduït per quatre respecte el PP; les taxes universitàries pels nostres estudiants es reduiran un 15%; les beques s’han multiplicat...

Eixes són les certeses, i basen la inversió dels diners públics només en un criteri: millorar la vida de les persones. Dels valencians i les valencianes. Dels alcorins i les alcorines. Per tot això, per primera vegada en molts anys, a més de poder sentir-nos orgullosos de la nostra terra i de la seua gent, ara podem sentir-nos també orgullosos dels seus governants.

*Diputat de Compromís a les Corts