Aquesta setmana hem viscut al País Valencià dues jornades de vaga a l’ensenyament i la propera en viurem, com a mínim, una altra a tot l’Estat, en defensa de l’escola pública. Avui, més de trenta anys després de l’aprovació de la Constitució, seguim reivindicant una major atenció a l’escola pública, i ara, després de tot aquest temps, necessitem eixir al carrer per garantir la seua continuïtat.
I no és una posició retòrica, és una necessitat absoluta perquè aquest govern de la dreta està aprofitant la conjuntura per fer una autèntica “revolució conservadora” que pot posar en qüestió tots els avanços aconseguits per l’esquerra des del vuitanta-dos, any del primer govern socialista de Felipe González.
Ara ja ens han anunciat la reconversió de tot el sistema sanitari públic valencià al “model Alzira”. Demà, si no som capaços d’aturar-los, es produirà aquesta reconversió també en el sistema educatiu, o s’aprofundirà en el seu deteriorament fins deixar-lo en la més absoluta marginalitat.
Les dades d’abandonament escolar al País Valencià són d’escàndol: el 40% de les xiquetes i dels xiquets valencians no aconsegueixen la titulació bàsica, mentre a Espanya l’índex està per davall del 28%. A determinades zones urbanes de les nostres grans ciutats la situació és d’emergència absoluta. Tanmateix, la Conselleria es permet el “luxe” de continuar amb les retallades a l’ensenyament públic que suposen l’augment de ràtios (relació alumnes-professor a les aules); la disminució de les plantilles del professorat, que suposen l’acomiadament o la no contractació de milers d’interins; el deteriorament de les condicions laborals del professorat... Tot això sumat a l’impagament o l’endarreriment de les despeses de funcionament dels centres que ha causat malestar general en el conjunt de la comunitat educativa: problemes en el subministrament de combustible per a la calefacció, problemes en els menjadors escolars o en l’adquisició de material per a l’alumnat, per citar només alguns dels més coneguts.
Aquesta és la situació de caos en què es troba el món educatiu al País Valencià i aquest és el panorama que ha dut als sindicats del sector a convocar les jornades de vaga que estem vivint. I aquesta és la situació a la qual ens han conduït les polítiques irresponsables de la dreta de la mà de consellers com Font de Mora, que va preferir fer el pallasso amb propostes com la del xinés mandarí o la impartició d’Educació per a la Ciutadania en anglés. Que va preferir maltractar la comunitat educativa i sotmetre l’escola pública als seus capricis i a les seues impertinències, en comptes de solucionar els problemes. Mentrestant, augmentava les subvencions a la privada; se saltava requisits imprescindibles per a la concertació, com ara la coeducació (veritat que sembla mentida?), que incomplien determinats centres de l’Opus; concertava els ensenyaments postobligatoris...
I tot aquest seguit de decisions enmig d’un paisatge recorregut per la Fórmula 1, pel papamòbil, per la Terra Mítica i pel senyor Calatrava, que es repartien entre tots ells milions d’euros del conjunt de la ciutadania valenciana! L’ombra dels casos Gürtel, Brugal, Oms, etc. és molt allargada i arriba fins a l’últim indret d’aquest maltractat país. Tanmateix, qui ho paguem som les ciutadanes i els ciutadans que continuem reivindicant, perquè considerem que tenim tot el dret del món, una educació pública, gratuïta i de qualitat, perquè sabem que està en joc el nostre futur i el de les futures generacions. I això no és cap broma.
Aquestes jornades de vaga culminen un seguit d’actuacions que han arribat a tot arreu i que han posat de manifest el malestar general del professorat, de les mares i pares i dels joves estudiants, que comparteixen el conjunt de les reivindicacions i les valoren com a mesures absolutament necessàries per garantir l’ensenyament públic de qualitat que totes i tots volem per a nosaltres i per a les nostres filles i els nostres fills. H
