Avui voldria parlar-los d’una paraula que està més que instal·lada en les nostres vides, però no per això hem de resignar-nos a eradicar-la. Amb seguretat i veient l’encapçalament de l’article saben de quina els parle, aquesta paraula és precarietat. Precarietat en el nostre sistema sanitari, precarietat en el nostre sistema educatiu, precarietat en els nostres serveis públics, en definitiva vides precàries per a la gran majoria dels mortals. Però crec que convindran amb mi si diem que, d’entre totes les precarietats podem parlar d’una que gairebé amb tota seguretat és la que fa de palanca i és transversal a totes les altres, i aquesta és, la precarietat laboral. Una precarietat que mai ha deixat d’existir, amb independència dels cicles econòmics, polítics, però del que sí estic segur és que aquesta té a veure en gran mesura amb la voluntat política i dels que han d’assumir aquesta responsabilitat atorgada la ciutadania a les urnes.
Per a CCOO aquesta paraula és central en la nostra acció sindical, qualsevol de les accions que podem desplegar té com a objectiu eliminar, reduir, atenuar, el tot o part dels seus efectes, fonamentalment des d’on som subjecte actiu, en el món del treball, en les empreses, en els sectors i en les institucions on som presents. La precarietat o més aviat la seva eliminació, és amb tota seguretat, el leitmotiv i dóna significat a la nostra presència allà on estem.
Corregir la precarietat laboral, amb l’aspiració posada en la seva eradicació, és el que ens mou. Ens mou aconseguir que el factor treball no estiga presidit pels baixos salaris, aquests que ni matant-te a treballar et permeten viure amb la decència deguda. Ens mou treballar en la línia de, aconseguir relegar al no-res l’estacionalitat, per així tenir estabilitat en el treball amb independència de l’època de l’any en què ens trobem i donar una major estabilitat a l’economia, a la de les nostres llars i a la del país. Ens mou, aconseguir que desaparega la temporalitat, de manera que les persones puguem desenvolupar projectes vitals sòlids, amb la seguretat que dóna el saber que tots els mesos tens una nòmina que et permet embarcar-te en aquests anhels. A CCOO ens mou col·laborar en la creació d’entorns de treball segurs, aquests que després d’una àrdua jornada laboral et permeten arribar a casa teva sa i fora de perill, sent la seguretat, la salut i la sostenibilitat altre dels elements centrals que se sent ressentit si la precarietat conviu en els nostres entorns laborals. Ens mou i encén, veure la gran precarietat amb les grans desigualtats que es donen en les empreses entre homes i dones. Ens enerva veure que tenim una joventut precària, sense accés a un treball. Per tant, aquesta paraula indesitjada, precarietat, està inserida en les nostres vides. I no m’estenc més assenyalant on es donen situacions precàries, perquè en els mitjans de comunicació, el temps i l’espai és el que mana.
Però permeta’m, que aprofite aquesta Tribuna de CCOO per dir-los que, la lluita contra la precarietat no és una lluita en exclusiva de les organitzacions sindicals. És una lluita que ens concerneix a totes les persones, al conjunt de la societat, de la ciutadania, de la classe treballadora o com una es senti més identificada. De tal manera que en l’àmbit estatal, però també ací a Castelló, s’ha conformant una nova plataforma interassociativa NO+PRECARIETAT, de la qual CCOO ja ens sentim part. Per això estem convidades i convidats a participar el proper dia 10 a les 12.00 hores a la concentració que ja hi ha convocada a la Plaça Santa Clara de Castelló.
*Secretari general CCOO-CS
