Eduardo Galeano explica a un breu conte sobre Xile que el que paralitza a l’esquerra, als treballadors, no és el capitalisme, ni la globalització, ni l’imperi mediàtic del que s’envolta la dreta. El que paralitza els nostres anhels, els nostres somnis, és la por.
La por a que no renoven eixe contracte precari, la por a estar en la propera llista del’expedient de regulació, la por a ser acomiadat, a que s’acaben els viatges en vacances, a tindre que renunciar a l’apartament en la platja, o la por més dolorosa encara de no poder pagar la hipoteca, de no poder fer front als rebuts de llum i d’aigua... Són aquests temors la poderosa arma de la patronal contra la vaga general.
Els cinc milions d’aturats i aturades són el gran exercit en reserva que farà el nostre treball per menys diners en menys temps. Amb això ens amenacen. L’atur és la seua ferramenta per esglaiar, per tindre’ns acovardits, per fer-nos por. L’atur és com l’home del sac, a la patronal li va molt bé i l’alimenta. Però sens dubte la reforma laboral que se’ns ve damunt, el gran atac neoliberal que està llençant la dreta, ens ha de fer perdre la por, perquè del contrari estem perduts. Han fallat en els seus càlculs i no se’n han adonat que l’ofensiva aquesta volta és tan cruel i tan virulenta que fa que perdem la por, que se’ls deixa sense armes. Ja no podem espantar-nos perquè dóna igual. La retallada de drets i la desprotecció han arribat a tal punt que dóna igual. No tingues por a fer vaga per si et tiren; no tingues por a fer vaga per si et baixen el sou; no tingues por a fer vaga per si et deixen sense indemnització perquè tots aquests drets ens els han furtat a cop de decret.
Ara és l’inrevés i cal tindre por a no fer vaga, cal tindre por a que la classe treballadora no tombem aquesta reforma laboral, aquest atac al cor dels drets laborals, cal tindre por a que el 29 de març el país no es pare. Cal tindre por a que aquestes polítiques que pretenen retornar-nos als temps feudals no tinguen una resposta contundent dels treballadors i treballadores.
Ara ja no podem tindre por, i si no en tenim els de dalt mai ens podran guanyar. H
