Funcionen com a mitjà de comunicació, per a relacionar-nos amb amics des de la distància o per a conéixer-ne de nous, com a barra de bar virtual. La idea bàsica és fàcil, interactuar. Dona la sensació, de vegades, que qualsevol cosa que s’escriu en elles es magnifica. Qualsevol comentari en una cafeteria o una barra de bar és efímer, entre amics, i té la transcendència que té. En les xarxes, no. I això és bo. El problema ve amb dues característiques que apareixen en l’ús de les xarxes socials: la credibilitat i la falta de respecte. Cadascú sol interactuar i llegir, majoritàriament, amb els seus amics, els seus afins, sense importar la credibilitat d’allò que llig. No importa la credibilitat del missatge, si és fals, la pilota ja està en la teulada del calumniat i la feina és seua per a defensar-se. Els debats són difícils que siguen reals sense espai ni temps adequat per a raonar. Per altra banda, les xarxes socials s’han convertit en una bona forma de comunicar allò que volem. Informació a l’instant, sense intermediaris, interacció directa. I ahí tenim una eina de dos talls. Una positiva: serveix per a informar i replegar informació directament. Una altra que suposa un problema ja quotidià: comentaris malintencionats a missatges malentesos o a missatges amb els quals no s’està d’acord. Tot s’hi val en el mur d’un personatge públic? Crec que és evident que no. Malauradament, en la pràctica, ja he dit que és quotidià. Tot no s’hi val. Els representants polítics hem de donar exemple. Cal respecte multidireccional. No hem de caure en provocacions, no hem de cometre errors evidents no forçats i hem d’esperar que ningú se l’agafe amb paper de fumar per qualsevol comentari, enllaç o fotografia que publiquem. A no ser que el missatge importe ben poc a l’indignat en qüestió i el que realment li importe siga desgastar a l’emissor. Que és el que sol passar.

*Portaveu del PSPV a Castelló