La pell fina

Hi ha una diferència entre els que estem en política per fer un món millor i els que sols sospiren pel poder: els segons tenen la pell molt fina i s’ofenen amb facilitat. L’explicació és ben senzilla. Mentres uns estan disposats a confrontar opinions, el altres no volen acceptar cap crítica i, si s’enceta un debat sobre què es pot dir i què no, eviten parlar dels temes de fons. En la seua creuada per decidir de què podem parlar i de què no, han traspassat una nova línia, la de l’humor, i ara ens indiquen sobre quins assumptes es pot fer broma. Que hagen posat jutges i fiscals a escorcollar les xarxes socials en lloc dels diners negres a Suïssa per ells és un win-win, doncs proclamen innocències quan les causes són sobresegudes i, en decidir d’allò que no podem parlar, pretenen que tots pensen igual per recuperar el poder. És esgarrifós veure l’extrema dreta castellonenca xafar el llegat de Voltaire i intentar censurar la llibertat d’expressió amb processos judicials i peticions de dimissió perquè els ofenen imatges irreverents. Per descomptat, si els seus amics defineixen la vicealcaldessa com a «gorda, enana y pestuza», i insulten la família de qui pensa diferent, guarden un escrupolós silenci. Doble moral li’n diuen. Aquests liberals porten un 2017 que no paren de traure’s la màscara. Fa poc el jutge els ha dit que amb les seues accions judicials volen coartar la llibertat d’expressió. Per altra banda, al febrer el PP va presentar una moció per dir-nos que la corporació havia d’entrar a missa i, finalment, són partidaris que es donen places de funcionaris en propietat mitjançant processos en els quals sols pot haver-hi un candidat. La lliure competència perquè guanyen els millors potser va per barris. Així que, si aquests dies ha decidit veure La vida de Brian, millor no ho compartisca en xarxes. Corre el risc que la senyora Carrasco i els seus companys carreguen contra vosté. Però quan van gravar el seu líder afirmant que no recordava a quanta gent havia donat feina, tota la seua rectitud moral va caure estrepitosament i miraren cap a un altre costat. Definitivament, en la Pasión x Castellón, als del PP els ha tocar fer de fariseus.