L’educació pública, universal, gratuïta, de qualitat i en valencià està sent enderrocada pel govern del PP, no de sobte, perquè el soroll alertaria a molts i moltes, sinó a poc a poc, però sense pausa. Ho estem contemplant tots els dies, retallades, eliminacions de línies en valencià, ràtios insuportables, manca de recursos. Mentre, els diners són desviats cap a la privada i els seus centres, que fan negoci amb l’ensenyament, amb un dret.

Són dues concepcions de l’ensenyament i de model de societat les que col·lideixen frontalment: la d’una educació democràtica, oberta a tots i totes, de masses, i la d’una educació autoritària, d’uns pocs, els escollits, d’elits. No és una qüestió menor, si l’educació dels més menuts representa el futur, a la classe treballadora ens estan furtant això.

Es tracta d’una involució històrica que ens vol retrotraure al temps del franquisme, amb la seua uniformitat cultural i lingüística, amb el seu classisme. Català i Wert estan en això, i no s’aturaran. Les oligarquies econòmico-polítiques no volen pobles il·lustrats, volen treballadors dòcils i consumidors acrítics, volen esclaus moderns i per aconseguir aquests fins, l’educació pública és un obstacle de primer ordre.

“Si els fills de les treballadores estudien, qui collirà l’arròs?” Així raonava un patró queixant-se dels avanços educatius de la II República, el temps passa, les formes de pensar d’alguns no, i els seus interessos menys.

*Diputado de EUPV