La segona restauració borbònica es mor. És necessària una ruptura, en el sentit de canvi qualitatiu, una regeneració democràtica que retorne el poder al poble. Aquest canvi no pot vindre des de dins del sistema. Si reduïm la república a canviar un rei per un president, controlat per les mateixes elits que ara ens governen no haurem avançat gaire.
La república l’han de portar els treballadors. Només el poder popular, pot iniciar un Procés Constituent, de baix a dalt, democràtic fins a la medul•la que culmine en una república social al servei de la majoria de la població. Sense ciutadans conscients i compromesos, no és més que una paraula buida. La república ha de significar retornar la sobirania als ciutadans, ara segrestada pels mercats, el regne de la política, sobre l’economia, de la justícia social, sobre la rapinya capitalista, de la igualtat de tots, enfront dels privilegis d’uns pocs, de la laïcitat de l’Estat, front les intrusions religioses.
Quan mirem al passat, amb la celebració del 14 d’abril, no ho fem amb nostàlgia, no es tracta de retornar al temps enyorat de la 2ª República. No hem d’oblidar, però el camí l’hem traçar nosaltres, en el nostre temps i circumstàncies. Ara bé, els anhels que van esperonar a tota aquella generació a comprometre’s amb els ideals republicans, són els nostres, ideals tan necessaris avui com al 14 d’abril de 1931, al cap i a la fi, ens uneix la necessitat de construir un món de llibertat, igualtat i fraternitat. H
*Diputada d’EUPV a Les Corts
