Qualsevol persona que porte els comptes d’una casa sap que hi ha dos tipus de despeses: les grans, com ara la hipoteca o la compra del menjar de la família, i les més menudes, com eixes sabates que d’un dia per a un altre necessita el fill. Aleshores, podem dir que tot el món sap quant paga per la hipoteca, però pocs calculen el que es gasten amb eixes xicotetes coses. Doncs el mateix ocorre a les institucions: els grans números són fàcils de conéixer, però no passa el mateix amb la resta.

Tot açò ve a propòsit del recurs que Compromís ha presentat a les subvencions que atorga la Diputació a associacions que munten esdeveniments culturals i esportius. Perquè no estem d’acord en com es fa el repartiment, ni en la falta d’informació a l’hora de demanar les ajudes. Han de saber que, si vosté pertany a una associació i tenen previst organitzar alguna activitat, poden triar entre les dos opcions que té establertes el departament de Cultura de la Diputació: la línia per a les entitats privades que organitzen esdeveniments culturals i la línia per a programacions d’activitats culturals. Per posar un exemple de la primera possibilitat: l’Ajuntament de Benicàssim va contractar una empresa perquè aquesta, a la vegada, contractara el cantant Raphael i també el grup Sweet California. A més dels diners de les entrades, l’empresa va rebre subvencions de la Diputació, de 7.000 i 3.000 € respectivament. Per a la segona opció, les agrupacions culturals poden acollir-se a l’altre grup de subvencions amb què podran pagar una discoteca mòbil o una orquestra per a les festes. I el mateix poden fer si allò que volen és que el seu poble aculla grans i diversos esdeveniments esportius. Ah, que no ho sabien? Nosaltres tampoc, i per això hem demanat informació. En tindre-la al nostre abast hem pogut concloure que, sota el paraigua de cultura es paguen despeses que, senzillament, no ho són.

*Portaveu del grup Compromís a la Diputació de Castelló