Tracte d’imaginar-se un país on es jutja una trama de corrupció, que està traent a la llum uns fets menyspreables i miserables. Tracte d’imaginar-se que un altre partit, com és Compromís, ha estat denunciant aquests comportaments immorals des del principi i suportant respostes airades del presumpte corrupte per eixe motiu. I que arriba un moment del procés judicial en què és un antic càrrec i encara militant d’eixe partit podrit qui confessa el què, el quan, el com i, sobretot, el qui.

Els actuals dirigents d’eixe partit corrupte ara es tiren la culpa els uns als altres. La senyora Bonig, que actualment és presidenta del PP a la Comunitat Valenciana, té la barra de demanar que no se focalitze la corrupció en el PP. En eixe descrèdit i en eixa desafecció que senten els ciutadans cap a la política tenen la major part de culpa els seus, senyora Bonig, que s’han comportat d’una manera quasi mafiosa, segons han denunciat els empresaris extorsionats. Perquè així ho diu Vicente Monsonís, l’expresident dels empresaris de la construcció de Castelló. Monsonís ha completat el cercle en manifestar que, en eixes èpoques, si no pagaves un 3% de comissió al PP, et quedaves fora de la concessió. I que la manera d’augmentar eixa comissió era modificant després els projectes, de manera que en alguns casos la mordida arribava al 30%.

En el passat ple de la Diputació, Compromís va recolzar una proposta de Castelló en Moviment perquè s’auditaren tots els contractes de la casa amb els empreses que han declarat que van pagar factures dels actes electorals del PP. Òbviament, la moció no va prosperar. Però, com diu Mónica Oltra, els contractes «semblen immaculats». Els empresaris que han reconegut el finançament il·legal del PP haurien de fer-los públics ja que el suborn i la malversació tenen uns prescripció més llarga i encara estem a temps de saber la veritat. I no cal que continuen imaginant res: està tot als diaris. H *Portaveu Compromís Diputació