Privilegi: «avantatge excepcional concedit a algú, eximint-lo d’una obligació o atorgant-li una prerrogativa». Concepte ben definit als diccionaris i que últimament la dreta casposa i la dreta disfressada s’han esforçat en vincular a alguns sectors laborals. Parlem d’afirmacions que s’han introduït en el debat públic sobre la revisió de les condicions laborals d’un o altre grup de treball per eliminar els seus «privilegis».

En la societat dels contractes precaris, temporals i de les ETT, qualsevol persona que mantinga uns drets laborals mínims serà una privilegiada per al Govern que treballa per desposseir-nos de tots els drets adquirits al llarg de la història. Polítiques enfocades a la desaparició de la classe mitjana i a que aquelles persones que tenen diners en tinguen més i aquelles que en tenen pocs cada vegada en tinguen menys.

Amb les dues reformes laborals que eliminaven quasi qualsevol dret adquirit, va començar l’atac frontal al funcionariat: reducció de salaris, eliminació de pagues extra… i tota una llista de «privilegis aberrants» per al Govern. Des de la seua poltrona han deixat de banda els anys de dedicació personal i econòmica per aprovar unes oposicions, accedir al seu lloc de treball i estar en continua formació. Han tancat els ulls a totes les renuncies fetes durant anys per accedir a un lloc de treball. Han obviat, en definitiva, els anys d’esforç i lluita per conquerir drets laborals per acabar amb el suposat «avantatge excepcional».

I l’atac continua i continuarà, separant-nos entre nosaltres per aconseguir eliminar quant més drets millor. Perquè, si recordem, cap dels drets laborals dels que disposem han sigut regalats, tots i cadascun d’ells s’han conquerit per la gent treballadora a base de sang i suor. Per això, cal aturar este discurs que ens separa, el discurs d’una part de les persones treballadores davant d’altres grups.

La història ens ha ensenyat que la lluita contra el poder s’ha de fer conjunta i que cada persona compta. Que si ho fem de la mà aconseguirem recuperar el nostre poder polític i les persones tornaran a ser el centre de les polítiques. I això, sense cap dubte, no és un privilegi sinó un dret.

*Diputada de Compromís al Congrés