La política està per resoldre problemes a les persones, no per a crear-ne, i això es fa promulgant reglaments i lleis. Segons el diccionari, una llei és el “conjunt de regles a les que s’han de sotmetre totes les persones d’un país per evitar conflictes i viure en harmonia. Són regles o normes establertes per una autoritat superior per a regular, d’acord amb la justícia, algun aspecte de les relacions socials. Les lleis funcionen també com un control extern al qual es sotmet la conducta de de les persones per assegurar que s’acompleixen una sèrie de normes que responguen a les necessitats de la comunitat. Estem parlant de persones. De fer normes que milloren la vida de les persones. Lleis fetes per persones per a regular drets de persones.

Però les lleis són interpretables i és ací on ixen els problemes. I també són modificables. De fet, contínuament se’n deroguen, es canvien articles, s’anul·len, s’adapten a realitats canviants…

Hi ha territoris amb especificitats, amb costums de fer unes i/o altres coses o establir prioritats diferents a les d’altres territoris. Per exemple. Ningú no entén que ens regulen les mascletaes algú que no sap ni el que són. Territoris que abans tenien unes lleis, perdudes per annexions passades, han de passar a adoptar-ne d’altres, i això no és fàcilment assimilable.

El poble valencià ha tingut mala sort en els repartiments de drets al llarg de la seua història. Amb la derrota d’Almansa es van abolir els Furs, les normes que regulaven contractes, fets jurídics, successions…

Al final del segle XIX, quan es va elaborar el Codi Civil espanyol, no va haver cap reclamació d’una especificitat legal per a les nostres peculiaritats socioeconòmiques. Van quedar fora coses com la possibilitat de fer testament un per l’altre o la separació de bens com a règim primari.

A la que va vindre la República es va intentar reformar el codi, afegint que els respectius estatuts de les regions autònomes podrien legislar però la guerra ho va truncar. En dictadura, va haver pobles que van aconseguir elaborar petits codis civils sobre aspectes propis. Amb l’arribada de la democràcia, la Constitució, en l’article 149, diu que les comunitats autònomes podien desenvolupar els seus propis drets civils i forals «allí on existiren».

L’Estatut, aprovat pel Congrés, diu que així ho farem. Però el Govern de l’Estat ha anul·lat tres lleis valencianes molt importants, que defensen drets de les persones: el règim econòmic matrimonial, la llei de relacions familiars i la de parelles de fet. Pel simple fet que ens van abolir els furs en 1707. I que des d’aleshores ningú ens ha volgut reconèixer el dret a legislar sobre matèries civils.

Açó té greus conseqüències jurídiques i augment de litigis, com ara dels valencians i valencianes casats a partir de l1 de juliol de 2008. En matèria de custodia compartida i de les unions de fet. El motiu. Invasió de competències per no tenir un règim jurídic que ho empare, tot i que el nostre Estatut, aprovat a Madrid, ho permetera. El Constitucional diu que no.

Un altra vegada decisions polítiques partidistes afecten els drets de tota la població valenciana. Interpretacions de les lleis per retallar drets que porten el progres a les vides de les persones.

*Vicealcaldessa de Castelló