Castelló tornava a ser notícia nacional la setmana passada. Malauradament. Per una banda, quasi anecdòtic però molt significatiu, l’única inauguració d’AVE (de baix cost) amb un retard de 32 minuts. Quasi anecdòtic perquè sembla un acudit de mal gust, però molt significatiu perquè fa palés els problemes que el tercer fil provoca en el servei ferroviari. Que pregunten als usuaris de rodalies. Per altra banda, van ser notícia en tot l’Estat la melodia penedida del castellonenc Ricardo Costa en el cas Gürte’: «El PP se financiaba con dinero negro». És difícil dir les coses tan clares, tard, però clares. L’ex vicesecretari del PPCV confirmava el que molts sospitaven. El Partit Popular va utilitzar les administracions públiques i els diners de tots per a lucrar-se i per a guanyar dopat diferents eleccions. Vergonya.
Un dels objectius d’aquest equip de govern és capgirar aquesta situació, ficar a Castelló en valor positiu. Treballar per tal de millorar la ciutat, el dia a dia dels veïns de Castelló. Allunyar-nos de tot allò que siga perjudicial per a la ciutat i per a la seua província.
Sempre he entés que el despatx ordinari d’un ple és, per norma general, on el govern dóna compte d’allò que fa: un pla d’Smart City, una modificació d’un contracte urbanístic per a mantenir un claustre carmelità o aspectes pressupostaris, entre altres. En canvi, el despatx extraordinari sol servir perquè l’oposició faça propostes d’actuacions al govern. I ací és on resulta difícil no decebre’s. Accions tan interessants com facilitar l’accés al transport públic a qui ho necessita o donar suport al sector del taxi, es barregen amb altres tan prescindibles com crear codis ètics o ordenances sense sentit, o reviure problemes ja solucionats. La barreja resulta de vegades vergonyosa i fa recapacitar sobre el respecte al plenari i a la pròpia institució. Reflexionem i treballem tots en allò que realment importa.
*Portaveu socialista a l’Ajuntament de Castelló
