El referèndum català està tornant boig a tots aquells que sacralitzen la idea d’una Espanya uniforme, homogènia i quasi metafísica. Volen configurar el tot per la força i no per la raó; alimentant el trencament amb discursos de menyspreus i agressivitat. I lamentable la resposta del president del Govern Espanyol, ni un esment al diàleg, al consens, a l’acord.
Per tant, el problema no és sols Espanya sí o Espanya no, sinó també quin tipus d’Espanya; segur que si s’haguera permés un altre tipus d’unitat des de la diversitat, ara molts no desitjarien anar-se’n, no? Alguns alimenten el trencament també per des del victimisme camuflar la seua desastrosa gestió, la polític de privatitzacions i desmantellament de l’estat de benestar, discursos sovint hipòcrites i interessats.
Quan el tot és un tot plural, la sobirania ha d’estar en les parts, si les parts no renuncien a eixe poder, que per principi és seu. Que ha de votar la resta d’Espanya el futur de Catalunya?, han de decidir per exemple els canaris quin estatus volem els valencians?, un poc absurd, no? Entre tots, des del respecte, sí que podem triar com volem relacionar-nos, quin Estat hem de construït i compartir o no entre tots, i si algú no vol formar part, bon vent, i respecte. I que conste que estic parlant de la unitat d’Espanya, i de qui pren les decisions, i no de coalicions, encara que ben mirat, hi ha coses que segur les pots extrapolar, altres igual no. H
*Portaveu d’Iniciativa a les comarques de Castelló
