Està a punt de complir-se el primer aniversari de la constitució del primer govern municipal de progrés en un quart de segle. No tinc intenció de fer-ne un balanç, bàsicament perquè vam acordar que faríem eixe debat en setembre per a evitar contaminar la campanya electoral, o per evitar que tan interessant debat es contamine per la campanya. I sí, ja sé que el PP no ha complert l’acord i va fer una roda de premsa, però la meua paraula i la de Compromís, té valor. La seua no.

El que sí que faré serà explicar com ho hem viscut. Paraules clau seran treball, il·lusió, dedicació, transparència, legalitat... Segur que amb un exemple s’entén millor. Quan nosaltres vam arribar l’Ajuntament ja existia, evidentment. Seria més ajustat parlar de traspàs.

Sí. És com si ens haguérem traspassat una xarcuteria per exemple... No esperen, m’ha guanyat el subconscient. Xarcuteria no. Diguem que és com si ens hagueren traspassat un bar. I que nosaltres haguérem dit que per a donar-li força a la nova etapa, teníem la intenció de canviar de música, posar alguna més animada, moderna. I que la carta d’entrepans i tapes fóra més plural, per acontentar el gust de més persones.

Però quan entres al local et diuen que en realitat no pots posar música, perquè no està ben insonoritzat, i que has d’invertir temps i diners en legalitzar la situació. I fins i tot t’adverteixen que ni tan sols té permís d’audició musical. I tu et sorprens perquè recordes perfectament que de música en posaven. Antiga, sí. Una miqueta casposeta, també. Però en posaven. El cas és que el local no té permís ni està insonoritzat. I els primers mesos t’has d’ocupar d’això, perquè tu vols fer les coses bé.

I després està la carta. Resulta que el microones funciona a mitges i no tens contracte de gas i la campana extractora no compleix la normativa... i a sobre, la teua llicència diu que pots fer cafés però no calamars, ni croquetes, ni res de cuina. I et tornes a preguntar com és possible que els anteriors inquilins ho feren. I la resposta és obvia, vivien instal·lats en la irregularitat administrativa. No havien fet manteniment. Faltaven permisos...

I quan els pares que t’han avalat et comencen a preguntar com és que encara no han sentit música ni tastat l’entrepà de tarmeneta, els hi has d’explicar. Però no passa res. Els permissos ja estan, els contractes de subministrament també i la sala ja està insonoritzada. No patiu avaladors que anirà bé. Hem fet molta feina opaca, poc lluïdora, però absolutament imprescindible per al funcionament normatiu, correcte i bo, de la institució. Obrim ben aviat. Segur que els agraden els canvis. La música. El menú. Segur. H

*Vicealcalde de Castelló