Aquests dies, els carrers dels municipis de la nostra província s’omplen de fervor i devoció per viure amb intensitat una de les celebracions més arrelades en la nostra història: la Setmana Santa.

No obstant això, alguns han aprofitat just aquests dies per atacar frontalment a la religió catòlica, oblidant una vegada més el sentir de la majoria dels nostres veïns i les arrels cristianes del nostre país, fet que tant els molesta.

Esquerra Unida, recolzada en molts ajuntaments pel PSPV i Compromís, s’ha posicionat totalment en contra d’impartir l’assignatura de religió en els nostres centres educatius.

La presència de l’ensenyament de la cultura religiosa en l’escola no és una qüestió ideològica, como alguns ens volen fer creure, sinó que és un dret fonamental.

Resulta curiós com aquells que parlen d’adoctrinament obliden que la seva única oposició respon a una qüestió clarament ideològica. O no és ideològic oposar-se de manera visceral a la presència de la religió en l’escola? No es tracta doncs d’una qüestió ideològica, sinó de drets. Cal destacar que es tracta d’un dret fonamental que tenen els alumnes i pares que lliurement ho sol•liciten. L’Estat té l’obligació de facilitar l’exercici real d’aquest dret fonamental, que a ningú perjudica, ni a ningú s’imposa. Resulta contradictori veure com aquells que s’omplen la boca parlant de llibertat tracten de coartar el dret dels pares a educar als seus fills conforme a les seues pròpies conviccions i creences, com reconeix el mandat constitucional.

L’esquerra tracta de confondre qualificant l’assignatura de religió com un adoctrinament quan les diferències entre l’ensenyament religiós escolar i la catequesi són evidents. És necessari que els escolars tinguen aquesta assignatura en un territori en el que celebracions com les del Nadal, la Setmana Santa o les diferents festes patronals dels nostres pobles són un tret característic de la nostra societat. A més, tampoc podem oblidar que la religió està present a la pintura, la música o el folklore popular, aspectes que considerem fonamentals i sense els quals no entendríem la forma de viure i socialitzar-se que tenen els veïns de les comarques de Castelló.

Cal deixar a banda el que sempre persegueixen alguns, recuperar enfrontaments propis d’altres èpoques. Cal que l’ensenyament de la religió es dignifique i es potencie, al temps que és necessari acreditar-lo davant dels alumnes, els pares i els professors, qui en moltes ocasions es veuen pressionats en el lliure exercici de la seva activitat docent. H

*President PP Vila-real i diputat provincial de Cultura.