Escric estes línies unes hores abans d’agafar l’avió que ens portarà als campaments de refugiats saharauis d’Smara i Hagunia, la zona amb la qual la nostra ciutat està agermanada. Ho faig abans d’eixir, tot i que ho llegireu quan ja portem uns dies allí, perquè un document que ací podem enviar sols disposant d’un telèfon mòbil allí no resulta tan senzill. Serveis bàsics com l’electricitat o l’aigua corrent són un luxe. Ni parlem ja de l’aigua potable.
Precisament un dels objectius de la visita institucional que des de l’Ajuntament estem fent als campaments és ultimar els detalls per a signar un conveni de col·laboració per a comprar i instal·lar 40 dipòsits d’aigua en esta zona, molt necessaris per a les famílies que viuen en haimes o cases d’adob. Volem conéixer en primera persona les seues necessitats, motiu pel qual també visitarem un hospital i una escola, infraestructures per desgràcia molt allunyades del que ací entenem com hospital i escola.
És el mínim que podem fer des de la Vall d’Uixó pel poble saharaui, que pateix una greu injustícia des de fa 40 anys. Son milers de persones les que sobreviuen en territori d’Algeria després d’haver hagut de deixar la seua terra després d’una guerra i l’ocupació marroquí. Un poble lluitador però pràcticament en l’oblit, fora de l’agenda mediàtica des de fa molts anys i quasi abandonat per la comunitat internacional, que no dóna una solució a esta injusta situació, en la qual ja són dos les generacions que han nascut i crescut en els campaments de refugiats de Tinduf.
A hores d’ara ja hauré comprovat per mi mateixa l’hospitalitat dels saharauis de la qual sempre em parlen els responsables d’Smara, l’associació que des de fa més de 20 anys treballa al nostre poble per esta causa. Cada any fan possible el programa Vacances en pau, que porta fins a la nostra ciutat a xiquetes i xiquets saharauis per a rebre atenció mèdica, participar en l’Escola d’Estiu i gaudir d’activitats d’oci.
Este projecte ha creat llaços i vincles forts entre molts vallers i valleres i el poble saharaui. L’estiu passat vaig tindre l’oportunitat de compartir alguns moments amb un xiquet saharaui acollit per uns molt bons amics. Va ser emocionant viure les seues reaccions la primera vegada que va vore la mar, va obrir l’aixeta o va pujar en bicicleta... Tan emocionant com trist, ja que qualsevol xiqueta o xiquet hauria de poder gaudir de la seua infantesa amb normalitat, haja nascut on haja nascut.
Davant situacions en les quals hi ha persones que estan patint, siguen d’on siguen, les institucions públiques no podem mirar cap a un altre costat. Front una Unió Europea que dóna l’esquena, entre d’altres, al drama dels refugiats de la guerra de Síria, som els governs del canvi qui demostrem més voluntat política per ajudar dins de les nostres possibilitats, molt inferiors a les d’altres institucions superiors. Del que sí que estic segura és que tornarem amb molt més del que deixarem, amb una experiència de vida de les que deixen petjada i ens fan valorar tot el que tenim. I tornarem amb l’esperança que els nostres germans saharauis puguen tornar prompte a la terra que els va ser arrancada.
*Alcaldessa de la Vall d’Uixó
