El papa Sant Joan Pau II començava la seua exhortació apostòlica Pastores dabo vobis comentant aquestes paraules del profeta Jeremies: «Déu promet al seu poble no deixar-lo mai privat de pastors que el congreguen i el guien». Aquest diumenge, en l’ordenació sacerdotal de Gerard Reverté, experimentarem en la nostra diòcesi el compliment d’aquesta promesa del Senyor, i acollirem amb goig i gratitud el do d’un nou sacerdot que vol lliurar la seua vida al servei de Déu i del seu Poble Sant.
El que un jove responga positivament a la crida que el Senyor li ha dirigit perquè el serveixi i el segueixi és un acte de generositat. El sacerdoci no és actualment una professió socialment valorada. No dóna autoritat ni prestigi en el nostre món i es viu des de la humilitat i la senzillesa. Aquest fet, que pot ser una dificultat que explicaria l’escassetat de seminaristes en aquest moment, ens ajuda a valorar més el ministeri, perquè ens permet entendre millor l’única motivació que pot portar a un jove a lliurar la seua vida al Senyor: acceptar la missió de pasturar el seu poble és un acte d’amor a Crist. Únicament l’amor al Senyor, i no el desig de poder, de prestigi o d’afecte, justifica l’entrega de la pròpia vida. L’ordenació d’un nou sacerdot és un esdeveniment d’esperança per a la diòcesi. Malgrat la poca valoració social del ministeri, en el poble cristià hi ha un desig de què no falten sacerdots que anuncien l’evangeli, celebren l’Eucaristia i cuiden la fe de les comunitats parroquials.
Que l’ordenació d’un nou sacerdot serveixi també per crear en les nostres famílies, comunitats cristianes i grups juvenils, en la catequesi i en tota la vida eclesial un ambient de valoració positiva de la vocació al ministeri sacerdotal. Però no una valoració basada en el desig de poder o de prestigi, sinó en l’amor a Crist, en el desig de servir i d’entregar la vida pels altres.
*Bisbe de Tortosa
