Hem sentit aquest dies al conseller Moragues plantejar un horitzó molt preocupant: El proper any, la Generalitat no podrà abordar el deute que genera. Ja que desapareixen els programes especials de la Hisenda de l’estat que ens han ajudat a pagar factures a curt termini, endeutant-nos en xifres de record a llarg termini; en segon lloc sembla que no tindrem nova fórmula de finançament autonòmic, ja que els majors enemics per a solucionar el nostre dèficit anual són algunes autonomies governades pel PP. I, en tercer lloc, tenim ja factures sense pagar al caixó per més de tres mil milions de deute. En resum, ens diu Moragues que li fan falta quasi sis mil milions per a salvar els mobles i no sap on trobar-los. Sense contar que encara no ha afrontat l’enorme deute als transportistes de viatgers, ni ha pagat als ajuntaments els convenis anteriors, que deu fortunes al no aplicar la llei de Dependència... Però, es just reconèixer la claredat del conseller, oposada al secretisme i ocultació que practicava l’anterior Gerardo Camps.
El govern del president Fabra ha deixant passar el temps. Les decisions es reduïen a assignar a qui pagaven primer, o als boticaris per exemple front als ajuntaments xicotets, després en navegar entre les deutes de les empreses publiques i instituts, o com desfer-se i malvendre els projectes megalòmans. Una desastrosa gestió dels darrers 20 anys que ha buidat el tresor públic dels valencians.
Sols ha hagut un tema al que ha dedicat una atenció preferent: L’atac sistemàtic al símbol i senyera més referent del poble valencià, la seua llengua, tant respecte a l’ensenyament com en l’ús social. L’escola ha estat motiu de mesures terriblement dolentes contra la seua dignitat i qualitat. L’augment d’hores lectives de docència i del nombre d’alumnes per aula, el finançament de la privada segregadora, han estat instrument pervers contra l’escola pública i afavoridor de l’augment del fracàs escolar fins unes xifres escandaloses. La disminució de prou milers de llocs de treball, la actual supressió de nombroses línees en valencià, la lectura interessada de la llei Wert de defensa del castellà, la marginació dels consells escolars per a prendre decisions de la seua competència, permanents atacs contra la llengua. I a més, degradant l’ús públic, atacant l’Acadèmia, tancant la radio i la televisió valenciana, l’han fet líder de la castellanització a la terra valenciana. I, sense vergonya, Fabra assegura esta setmana “soy un profundo convencido autonomista”. Com ens pren el pèl, mentre ataca el fet diferencial més representatiu dels valencians, a llengua pròpia. Provoca vergonya, aliena que reclame ser castellonenc. H
*Secretario local del PSPV
