Canta Raimon que “qui perd els orígens, perd identitat!”. És un vers solemne d’una cançó com Jo vinc d’un silenci, tot un himne per a la generació que va lluitar contra la falta de llibertats dels temps grisos. Però té profunditat, té una càrrega emocional que va més enllà, perquè també es pot entendre com un cant d’esperança i de futur: molt d’allò que serem vindrà d’allò que vam ser i som.
Compartisc eixa reflexió dels que pensen que si un poble oblida les seues arrels, està perdent la qualitat de ser el que se li suposa que és, està renunciat als trets que el defineixen i converteixen en el que és i que ho diferencien d’uns altres. No hem d’oblidar aquesta idea quan posem la mirada en els símbols essencials d’un poble. La memòria dels nostres orígens és clau per a saber d’on venim, però també per a saber on volem anar. Com va dir Espriu, “no només hem de fer memòria per a no perdre la identitat, sinó també per a poder respondre a la pregunta ‘què volem ser’?
cultura, tradicions, costums
Una ciutat com Castelló també mira als seus orígens per a reforçar la seua identitat. Tenim cultura, tradicions, creences i costums que ens diferencien, que personalitzen el nostre caràcter. Ho veiem cada any, en la primera setmana de maig, quan la ciutat celebra les festivitats en honor a la seua patrona, la Mare de Déu del Lledó. És un sentiment compartit per milers i milers de castellonencs que participen en unes festes arrelades i populars. Han sigut molts segles d’història compartida, en els quals Lledó ha estat una referència amb la qual una gran part de la ciutadania ha pogut sentir-se identificada.
presència a castelló
Lledó està present a Castelló. En les persones i en el paisatge. Forma part de la identitat col·lectiva de la ciutat, però, especialment, dels que li tenen una gran devoció. Les festes en honor a la Lledonera es viuen amb passió individual, però també amb voluntat de participació i gaudi ciutadans. Un mèrit que cal atribuir, en gran part, a la Real Confraria de Nostra Senyora del Lledó, que treballa i s’esforça durant dotze mesos perquè cada maig es complisca la cita amb la tradició. El programa d’actes uneix la vessant religiosa amb actes de promoció cultural, que li donen a les celebracions un caràcter més obert i plural.
centenari dels ‘goIGs’
Enguany, les festes han tingut una efemèride especial: el centenari dels ‘Goigs de la Verge de Lledó’, amb la presència de grans corals de la ciutat, que es van sumar a la celebració, com la Vicent Ripollés, Veus de Lledó, Juan Ramón Herrero, Ad Libitum, Coral dels Agranar-vos de la Mare de Déu. Sant Pere del Grau, Castalia i Schola Jubilemus. Els ‘Goigs’ ja formen part del patrimoni cultural de la ciutat. La ciutadania ha tingut l’oportunitat de gaudir de la part artística d’unes celebracions que tindran el seu màxim protagonisme aquest cap de setmana, amb milers de castellonencs rendint honor a la seua patrona. Tornem als orígens per a no perdre la identitat.
