Error 8: Constant CONFIG_HTTP already defined
Error 8: Constant SERVER_ESTATICOS already defined
Crònica visual d'un festival de jazz - El Periódico Mediterráneo

MÚSICA

Crònica visual d'un festival de jazz

El fotògraf vila-realenc Manolo Nebot fou un espectador d'excepció en l'edició 42 del Festival de Jazz de Vitoria

Hudson. El bateria Jack DeJohnette va ser un dels grans protagonistes de la present edició del Festival de Jazz de Vitòria.
MANOLO NEBOT

Eric Gras

Les fotografies ens permeten veure allò que no podríem veure d'una altra manera. A través de les instantànies es capten moments únics, escenes que bé podrien desvetllar certs misteris. En una imatge, diuen, es pot albirar l'essència de les coses, ja que en elles s'observen detalls genuïns, tot just perceptibles. Gestos, ganyotes, mirades còmplices, somriures... Una càmera és capaç de veure i immortalitzar tot això per després compartir aquests gestos de complicitat i expressions (de vegades enigmàtics) amb la resta de la societat. En aquest sentit, el fotògraf vila-realenc Manolo Nebot és un dels millors pel que fa a percebre i aprehendre l'essència del jazz.

Nebot, com a bon amant del jazz, no va dubtar a viatjar fins a Vitòria per fotografiar alguns d'aquests moments únics sobre els escenaris en què es va desenvolupar la 42a edició del Festival de Jazz de Vitòria. Allà es va anar per gaudir d'un programa extraordinari format per alguns músics que formen part de la història viva del jazz. I a través de la seua mirada, sempre atenta, ens ha deixat escenes excepcionals que han sabut captar la passió amb què aquests intèrprets van actuar del 17 al 21 de juliol. En altres paraules, Manolo Nebot va fer el paper de cronista, un cronista visual d'excepció.

 UN COMIAT

Si aquesta edició ha estat especial és, entre altres coses, pel comiat després de 40 anys al capdavant de la direcció d'aquest certamen, d'Iñaki Añúa. Gràcies al seu bon fer, Vitòria s'ha convertit en aquestes quatre dècades en una de les meques del jazz a Espanya, i també a nivell europeu. Per aquest motiu aquesta 42a edició, en la qual el funk va tenir una presència notable en el cartell, cobrés un protagonisme més elevat. El mateix Añúa confessava en una entrevista recent que afrontava aquest any amb la mateixa il·lusió i esperit amb què va començar, i a la vista del resultat, creiem que pot estar més que satisfet.

Com dèiem, aquest any podria considerar-se l'any del remember amb la participació de dos icones de la música disc o funk com Earth, Wind & Fire o Kool and the Gang. No obstant això, no podem obviar la presència d'una de les millors big bands del món, com és la Mingus Big Band, o un dels bateries més excel·lents de l'últim mig segle com és Jack DeJohnette. Precisament, el de Chicago va participar al costat d'altres il·lustres com John Scofield, John Medeski i Scott Colley —que va substituir en aquesta gira, ni més ni menys, que al gran Larry Grenadier— presentant el seu projecte en comú, Hudson, clara referència al riu i vall novaiorquès que ha inspirat a aquests quatre músics sense igual.

Al costat d'ells, impossible no citar les actuacions de la Gasteizko Ganbara Orkestra amb el valencià Perico Sambeat i el seu quartet, o la presència de Carla Bruni —com toc més subtil— o la del trompetista israelià Avishai Cohen i, fins i tot, la presència a l’Hotel Ciudad de Vitoria del guitarrista Mark Whitfield. També van demostrar el seu poder sobre l'escenari Leanne Faine & Favor a la jornada inaugural d'aquesta 42a edició, així com Cory Henry & The Funk Apostles. Sens dubte, el Festival de Jazz de Vitòria va tornar a demostrar el seu gran poder de convocatòria —com ho demostra el fet que un castellonenc com Manolo Nebot acudeixi allà per portar-nos part de la seua màgia a través de les seues captures— i una energia que deixa entreveure que, encara que sense la presidència d’Añúa, a aquesta cita li queden molts, moltíssims anys per davant.

Outbrain