VOCABULARI AUTÒCTON

Mone a Castelló i avant

El vocabulari de Castelló, ple d'expressions molt particulars

REDACCIÓ

Penses visitar Castelló? Et recomanem que no et sorprenguen certes expressions que pot ser no estigues acostumat a escoltar, però que a la terreta formen part de bona part de les conversacions. De la mateixa manera que la província compta amb alguns dels pobles més bonics del món, per kilòmetres de platja, per privil·legiats paratges naturals, amb una gastronomia envejable i envidiada… un dels motius d’orgull per als castellonencs és el seu particular vocabulari. A continuació compartirem amb vosaltres un breu diccionari amb diferents paraules clau i expressions que heu de conèixer per no cridar molt l’atenció quan visiteu aquesta província.

  • Una de les expressions més comuns és mone, que significa “anem-hi”, dit d’una forma més col·loquial.
  • Altre concepte molt utilitzat en Castelló quan necessitem finalitzar una conversació o emfatitzar el que hem dit és i avant. En València, per exemple, és més usual concluir amb un au, expressió no tan utilitzada en Castelló.
  • A l’estiu, una paraula que escoltarem contínuament sobre tot en la zona de platja es la de villa. Depenent de la zona d’Espanya en què ens trobem, a aquesta mateixa edificació unifamiliar escoltarà indistinguidament chalet, masía, torre, cortijo… Que quede ben clar, en Castelló és villa.
  • Altra expressió molt autóctona, que canvia fins i tot depenent del punt de la provincia en què ens trobem és colla, utilitzada en la capital de la Plana per referir-se als grups d’amics que es reuneixen en un determinat local. En altres punts de Castelló es coneix, per exemple, com penya.
  • També és comú en Castelló el xaaaaa, que no l’hem de confondre amb el xeeeee que escoltem si baixem cap al sud, sobre tot en la província de València. Per als principiants de la llengua, podria traduïr-se en un pero vamos, i es podria reforçar amb els braços separats com a signe de reprovació.
  • Ens introduïm a l’apartat gastronòmic. Abans que res, me’n vaig a fotre un entrepà, que en qualsevol altre lloc que no fós en Castelló significa me’n vaig a menjar un entrepà. També es pot utilitzar amb qualsevol beguda. Continuant amb l'entrepà, molts castellonencs han rebatetjat aquesta paraula com rua.
  • Estàs en una xurreria? Pocs productes més autòctons que una figa albardà, un bunyol de carabassa i figa seca. Es tracta d’una meravella per als paladars més exigents, molt propia de les festes populars com la Magdalena.
  • Ens sortim de la xurreria i entrem en un bar. No trobarem un producte més autòcton que el cremaet. Café amb ron (o brandy) cremat amb mel (o sucre) i altres ingredients com cops de café, canyella en branca i pell de cítrics.
  • El teu destí es troba molt lluny? Millor dir que està a fer la mà. A més de parlar de la llunyania d’un determinat lloc, també serveix per manar-hi a algú. Ves a fer la mà és una forma relativament afectuosa de desaprovació a algú. Si t’envien a fer la mà és que no volen tindre’t molt a prop.
  • Verbs autòctons que deurien estar a la RAE si a RAE fóra elaborada pels castellonencs: espolsar (traure la pols d’alguna cosa) i desbrafar (traduït com a eliminar el gas d’una beguda). Quan escoltes “espolsa la tovallola” o “la cerveza està desbrafada” ja no tens per què ficar cara de pòquer.
  • En el capítol d’insults castellonencs, els veïns valencians tenen el seu propi, mig ouet. Conta la llegenda que els collidors valencians que arribaven a la província, per esmorçar portaven mig ou. Per tant, quan els preguntaven pel seu menjar, ells responien: “Ara mig ouet, després ja vorem”. Deslocalitzat està l’apelatiu de cap de suro, que es podria traduïr com corto de luces. Si a banda de poca intel·ligència, l’interpel·lat també és una mica brut, en Castelló no dubtaran a l’hora de definir-te com a borinot. En la Vall d’Uixó i pobles de la contornada està també molt estès el vocable pardal. Tampoc ens podem oblidar del figamolla, que podria ser covard o ploraner, i que té un sinònim més o menys acceptat com ploramiques. L’antònim podria ser milhomens (mil homes), encara que la càrrega irónica es trova implícita en el concepte.
  • Per definir a qui vesteix bé en Castelló, més que elegant, es qualifica a la persona de mudat o mudaet.  Si algún no aconsegueix un determinat propòsit, en la resta de la geografia nacional será definit com decebut. Doncs bé, a la terreta és calificat de despagat. Més que nerviós, si visites aquesta província estaràs desfisiós.
  • Inclós dins de la província, les expressions varien moltíssim. Per exemple, en la capital de la Plana, quan dos amics es troben pel carrer és comú que comencen la conversació amb un Ieeee què pasa? Si pujem a Morella, el ieeee es substitueix per un chaic. Si baixem a la Vall, el ieeee canvia a yeeeep, que s’ha de respondre amb un innegociable yeeeeira.
  • No eres de Vinaròs si no saps el que significa uiaaaa, expressió que fins i tot dóna nom a una veterana comparsa en Carnestoltes, que significa una espècie de ah redéu que s’utilitza més al centre i sud de la província.

Realment, cadascú dels lectors i cada castellonenc té les seues pròpies expressions. Queden per explicar algunes coses típiques com espardenyà, molt propia sobre tot de Els Ports. Com el quico, que es diu d’aquell que es passa tres pobles amb el menjar o la beguda (en especial alcohólica). Nyàs, ma que eres, ma que t’agrà o meleta de romer entre moltes més. Segurament ens queden moltes més expressions al tinter, però, quina és la teua?

Outbrain