L’any 1975 es va estrenar al Grau Galania, peça coral d’homenatge a la Mare de Déu del Lledó, amb lletra del poeta Miquel Peris i Segarra i música de Matilde Salvador. Eixe va ser el primer poema musicat per Matilde dels dotze del mateix Peris que constituirien el recull coral Els dotze estels, conclòs el 1981, cants dedicats a la patrona de Castelló.
Dos anys després de l’estrena de Galania, el 14 d’abril del 1977, Francesc Vicent, Quiquet, va publicar un article a La Vanguardia sobre la producció d’una nova obra conjunta del poeta Miquel Peris i de la compositora Matilde Salvador: el Misteri de Lledó. El corresponsal a Castelló del diari de Barcelona explicava que es volia donar representació escènica als treballs de l’investigador Joaquín Campos Herrero sobre l’origen i la història de la imatge de la Mare de Déu del Lledó. L’argument es fonamentaria en l’estudi de Campos titulat Culto ancestral en Lledó. Fundamentos de una hipótesis, guanyador del premi de la confraria del Lledó, al certamen literari de la Magdalena del 1976. Es volia que l’obra fora una peça dramàtica de caràcter al·legòric, representada a l’interior de la basílica del Lledó. En l’article que comentem, Matilde Salvador manifesta que el seu propòsit és fer «un muntatge ambiciós» amb «una adequada dignitat escènica».
Projecte musical
El projecte formava part del que la compositora havia ideat com un cicle musical de l’any castellonenc. Matilde Salvador havia imaginat un conjunt d’obres musicals per a diversos moments de la vida festiva de la ciutat de Castelló. Eixa idea és la que dona coherència al conjunt de les seues tocates per a dolçaina i tabal, a l’òpera La Filla del rei Barbut –que evoca la llegenda del Tombatossals i la fundació de Castelló–, a la Marxa de la Ciutat, a les misses i peces diverses per a les festes del Lledó o de Sant Francesc de la Font, i al Betlem de la Pigà.
Matilde Salvador va dur endavant el projecte de musicar tots els novells poemes lledonencs de Peris, que l’autor va voler presentar com la Cantata dels dotze estels, conclosa el 1981. D’entrada, i per damunt de l’estima i respecte per l’obra de Peris, Matilde sempre va rebutjar la qualificació del poemari com a cantata, que l’escriptor havia posat al recull pensant en la música de la compositora. «Això, Miquel, no és cap cantata. Jo no he compost una cantata», deia l’encertada Matilde, sempre exigint a qualsevol un mínim de coherència en tot el que feia. La consideració raonada de la compositora va xocar, en aquest cas, amb la cabuderia de Miquel Peris, i com a Cantata del dotze estels es va publicar el text a l’addenda de la seua Obra completa.
El projecte de Matilde era partir d’eixos poemes de Miquel, als quals calia afegir una dramatúrgia, és a dir com un sentit escènic, per a crear una obra de teatre com un acte sagramental. Tothom havia pensat que eixa obra no es va escriure mai, però entre els papers inèdits de Miquel Peris, conservats a l’Arxiu Històric Municipal de Castelló, es conserven quatre holandeses amb la part inicial del Misteri de Lledó.
La data de composició prevista pel poeta per al text del Misteri de Lledó era el 1977, tal com consta en el primer full del recull. La primera escena es titula Lluna plena, i té una acotació escènica: «Illa mediterrània. Pleniluni. Brular de caragols conllogant el poble mariner. Gran foguerada. Ofrena a Selene dels fruits de la mar». L’escena comença amb una presentació del poema Invocacions, amb alguns canvis, com un diàleg entre un summe sacerdot pagà i el poble. Tot seguit un cor havia de cantar el poema titulat Endreça, i l’escena havia de concloure amb una dansa de l’ofrena, amb l’acompanyament de flauta dolça, caragols i castanyots.
La segona escena es titula Els nàufrags, i ambienta una barca amb dos mariners enmig de la tempesta en una nit fosca, en què udolava el vent i esclataven els llamps i els trons. Mentre els supervivents fan sonar les caragoles demanant auxili, dues víctimes del naufragi, Aristodem i Erixímac, invoquen Posidó, el déu de la mar, desitjant que calme la fúria de la natura desbocada. Sobre la identitat dels personatges podem dir que Aristodem de Nisa va ser un escriptor i retòric grec, mentre que Erixímac és el nom d’un metge grec del segle IV aC, que apareix com a interlocutor a l’obra El banquet de Plató, on fa un discurs elogiant l’amor i l’harmonia. És evident que la intenció de Miquel Peris era representar la colonització grega del Mediterrani de ponent, i l’arribada a la costa de Castelló de la imatge de la religió pagana, que després hem conegut com a representació de la Mare de Déu del Lledó. Per a aquesta segona escena, el Misteri tenia com a repertori de peces musicals la Cançoneta de la Lluna i el Crit de la terra.
A partir d’ací, per a plantejar-nos com continuaria el Misteri de Lledó només tenim la música de Matilde Salvador per als altres set poemes de Miquel Peris, que completen l’obra Els dotze estels. Com podem pensar que hauria de continuar el tal Misteri? Si llegim i analitzem els texts de la proposta de Peris és evident que l’autor hauria presentat una exaltació de la primavera, amb la flor blanca i la gota de rosada com a metàfores principals de la vivència de la devoció religiosa precristiana. I després? L’exaltació del temps nou es tranfiguraria en l’exaltació de la intervenció humana en la natura que representa l’agricultura. Sens dubte, el Misteri del Lledó reflectiria l’assumpció pel cristianisme de tota aquesta tradició ancestral de devoció de l’ésser humà per la natura. Els cants de l’Albada, dels Precs i de la nova Salve, que és coneguda per alguns com la salve bressolera.
La música de Matilde Salvador per a l’obra que havia de ser el Misteri de Lledó està conclosa. Matilde va ser una dona amb una voluntat i un compromís desconeguts per un dandi castellonenc com Miquel Peris. Matilde, dona pràctica i creativa, sempre va lamentar els prejudicis i les fantasies irrealitzables sobre el Misteri de Lledó que tenia Miquel Peris. No podem oblidar que sense l’impuls i el lideratge de Matilde Salvador, el Betlem de la Pigà, una altra obra en col·laboració de la música i el poeta, no hauria existit mai.
Obra completa
A la llum de les referències literàries de l’obra de Miquel Peris seria possible completar i concloure el Misteri de Lledó, i aconseguir-ne així una obra tancada, definitiva, i no oberta com és ara. La situació en què es troba el projecte de l’obra recorda molt les circumstàncies de la cantata Atlàntida, amb text de Jacint Verdaguer i música de Manuel de Falla, a la mort del compositor el 1946. Gràcies a la col·laboració del compositor Ernesto Halffter, aquesta monumental obra es va completar per a ser estrenada a Barcelona el 1961. Com diria Miquel Peris, només la Mare de Déu coneix si algun dia el Misteri de Lledó tindrà una rossa albada, és a dir un naixement com a obra completa i coherent.
