La identitat i la cultura d’un poble, una ciutat i d‘un país l’enriqueixen i la vertebren dones com Rosa Maria Rubio Viciano, Mari. Tota persona que haja vist el Betlem de la Pigà la recorda amb el seu paper principal de Pigà on, any rere any i durant més de vint, ens embolcallava i acollia fent-nos protagonistes de l’obra de Miquel Peris i Matilde Salvador tant a espectadors com actors. Sí, Mari tenia una virtut especial que ben poques persones tenen: la capacitat d’acollir, aglutinar i facilitar que les coses bones passen al seu voltant, i fer-ho sempre sense estridències, sense cercar protagonismes. Sabia perfectament en quin lloc de la història s’havia d’estar a cada moment, perquè ella estava sempre on tocava: membre fundadora de la Colla el Pixaví, del moviment feminista Adona’t, de la coral Veus Atrevides, de l’associació Castelló per la Justícia i contra la corrupció i de tants altres referents de la xarxa cultural i associativa de Castelló.

Amb la seua capacitat de teixir amb puntada constant, ha anat fent de Castelló un lloc millor, un lloc autèntic per viure. I ho ha fet, sempre, com a bona filla de llauradors fidel als seus principis, a la seua llengua i a la seua terra. Moltes més dones com ella necessitem a cada racó d’aquest país.

"Moltes més dones com ella necessitem a cada racó d’aquest país"

La seua mirada transparent, el seu cor honest i net ens ha acompanyat i ensenyat a ser més lliures als qui hem tingut la sort de fer camí per la vida tenint-la prop. Hem aprés a estimar cada pam de terra caminant pel Penyagolosa i més enllà; a recuperar i assaborir receptes tradicionals per cada moment de l’any; a cantar vora el foc i cada festa d’agost; ens ha ajudat a passar els moments més durs quan han arribat, ens ha ensenyat a desxifrar el vertader significat de paraules molt repetides però sovint poc exercides com: amistat, família, tribu.

Malgrat la trista boira que avui ens corprén, seguirem sempre caminant acompanyats del seus aprenentatges i de la serenor d’una dona que ens ha regalat vida a cada instant. 

"Malgrat la trista boira que avui ens corprén, seguirem sempre caminant acompanyats del seus aprenentatges"