Crear un diccionari de malnoms de Castelló i del País Valencià, en marxa

La Vetla a Almassora; Set-plats-d'olla o Cap-d'uralita, a Torreblanca; Orsa la Mala a Benlloch... Un grup de filòlegs ha emprés un projecte de recollida i estudi dels malnoms de la Comunitat Valenciana. La iniciativa de la Universitat de València implica també a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua així como les universitats públiques de Castelló i Alacant así como la privada Cardenal Herrera amb el recolzament de col·laboradors. A Castelló, hi participa el doctor en Filologia Andreu Beltran, que ha recopilat 8.678 malnoms de 25 municipis de la província de Castelló, amb l'ajuda d'informadors. Es tracta d'un projecte complexe, perquè darrere hi ha una tasca d'investigació. "Ens interessa la part lingüística i la part d'etnologia, ja que reflecteix la vida d'anys arrere que han passat de generació en generació", explica Andreu, professor de la Universitat Jaume I i catedràtic d'institut jubilat. "L'objectiu final és crear un diccionari de tots els malnoms valencians, amb un repositori que es puga consultar en línia", comenta.

Es tracta d'un treball costós i minuciós consultant revistes, programes de festes, llibres especializats, treballs acadèmics, pàgines web, publicacions particular i fins i tot comptat amb l'ajuda d'informadors. "Fa sis mesos que estic encarregant-me de la recollida", explica Andreu Beltran. La metodologia consisteix a localitzar els informadors i les fonts i aconseguir els reculls de cada poble y confeccionar una base de dades excel. Després de fet el recull inicial, cal fer la indagació, per resoldre dubtes amb l'ajuda de l'informador sobre la fonètica, el sentit (accepcions locals d'alguns mots), la motivació dels malnoms, la relació amb els topònims, així como comprovar la presència dels mots en obres lexicogràfiques, repassar l'ortografia normativa, topònims i antropònims locals.

Etnologia i filologia

La recerca es fa en zones castellà parlants i valencià parlants. "Vaig contactant amb gent perquè com més publicitat tenim, més aportacions podrem tindre", conversa. Hi ha certs patrons que es repeteixen entre municipis malgrat que hi ha variacions fonètiques, dialectals. "Ens interessa la part lingüística i la part d'etnologia, és que reflectix la vida d'anys arrere que han passat de generació en generació", assenyala. De vegades, però, és difícil esbrinar les raons dels malnoms o subjau la ironia.

Malnoms i raons

Alguns d'aquestos malnoms estan relacionats amb noms i hipocorístics (escurçament del nom), com Cento; Nàcio o Colau, en Castell de Cabres. Altres estan relacionats amb els oficis. Per exemple, explica a Almassora, el Canyamís, perquè treballava el cànem; el Fargalader, que treballava els solatges del vi o la bombera (dona del que tocava el bombo a Benicarló) o la cavallera (venedora de cavalla a Vinaròs), lo pellero (comercial de pells de conill) a Tírig, mineros o sifonero a Rossell. Hi ha també relacionats amb animals, com Pixaví a Castelló, Mussola, dèntol, sépia o petxina, a Peníscola.

També hi ha que fan referència a particularitats físiques del cos humà destacades, com ara Panollo (els pels de la barba semblaban els de les panolles) al Grau de Castelló o barbi a Castelló, perquè no tenia un pèl.

Exemples curiosos

Entre els més curiosos podem veure, per exemple, 'ara-me-pene (ara em pena, d'haver-se endeudat en una barca) a Benicarló o Mare-face'm-un-ou al Grau de Castelló, o Cap-de-canoa; cap-de-nina; cap-de-serpeta o cap-de-genoll a Torreblanca, culalsol a Vilanova d'Alcolea. Hi ha també referències singulars, cas de Campanàrio a Benlloc, perquè en la guerra carlina, de guaita al campanar per salvar la gorra caigué; o Orsa Mala (feia de bufó en la festa dels músics). També n'hi ha que fan referència a aspectes de la vida de l'época, com follanius a Alcalà de Xivert (que és traure els ous dels pardalets del niu) que es repeteix a Tortosa, Morella, Gandesa, Lleida... I també a ferramentes como Llaoneta (de llegona, una ferramenta per a remoure terra) o Gangalletes (falca del mànec) a Albocàsser. N'hi ha que provenen de característiques toponímiques de la zona, com el Muixacre (del mas del mateix nom, a Morella), Vallero (de la Vall d'Ares a Benassal).

Processos judicials

"Una altra curiositat és que gent que ha estudiat la memòria històrica s'ha trobat en els sumaris de la guerra civil es posaven els malnoms perquè als pobles es repetixen molts noms i cognoms i la identificació era més senzilla pels malnoms, fins i tot en processos judicials", subratlla aquest expert.