Nou president de FAMPA Castelló: "L'educació pública vol la derogació de la llei Rovira"

-Acabat de nomenar president de la Federació d’Ampes (Fampa) Castelló-Penyagolosa, quins són els principals reptes que assoleix per a aquest curs?

Un dels punts que més preocupa a les famílies, Afes i professorat és l'augment considerable de les temperatures a l’aula. Cada vegada comencem més prompte i acabem més tard els mesos de calor, i els centres educatius no estan preparats, i l’alumnat ho pateix. Per una altra banda, ens preocupa que les ràtios són massa elevades: en Infantil de 3 anys, alguns municipis tenen una ràtio de 23 alumnes, això per a un o una mestra és una barbaritat. A més a més, en l'àmbit intern, reclamem a l'Administració més agilitat en el registre d'associacions, ja que des que enviem una junta o uns estatuts passa més d'un any fins que queden registrats, tot açò comporta un problema a l'hora de subvencions, canvis bancaris, etc.. Per últim, exigim la reactivació del pla Edificant paralitzat per la Conselleria, pel que han quedat molts centres per rehabilitar. Per tot, estarem en contacte amb totes les Afes del territori per conèixer de primera mà quines són les deficiències que troben als seus respectius centres.

-I més a llarg termini?

Exigir la derogació de la Llei de llibertat educativa. Aquesta norma no sols ha enfrontat a famílies, sinó que ha provocat la separació d’alumnat, i, entre moltes coses més, és falta de respecte a la nostra llengua. Parlem d’una llei que ha estat modificada diverses vegades perquè ni ells sabien com fer-la. Crec que no hi havia cap necessitat de canviar el model lingüístic que teníem als centres educatius.

-El seu antecessor va donar el relleu tot denunciant «el moment molt complicat per a l’escola pública, amb l’aplicació de la llei Rovira i tot el que comporta». Quina és la seua opinió?

Esta llei va eixir d’un pacte polític i no d’una necessitat; no es va comptar amb les famílies ni el professorat, només ha suposat un enfrontament entre les famílies i una sobrecàrrega de treball per als equips directius dels centres. Personalment, vaig ser uns dels que va promoure xarrades a la Vall d’Uixó per informar en quasi tots els centres educatius d’aquesta llei, així com una taula redona que vàrem fer a la biblioteca organitzada per Fampa Castelló Penyagolosa. Gràcies a aquest moviment a la Vall vàrem aconseguir més d’un 89% del valencià com a llengua base.

"Al conseller, li diria que l’educació no entén de política i els nostres xiquets menys. Hem d’apostar per una educació pública, laica i de qualitat. La xicalla de hui són els votants de demà"

Vicente Gumbau

— President de FAMPA Castelló-Penyagolosa

-En el debat de la comunitat educativa, les darreres setmanes, han sortit temes com el nou protocol de les situacions d’emergència, un any després de la catastròfica dana a València, o l’adaptació al canvi climàtic de les aules, com vostés demanen. Què en pensa?

Recentment, el secretari autonòmic per l’Atenció Educativa de la Comunitat Valenciana publicà les instruccions davant del tancament temporal dels centres educatius a causa de situacions d’emergència. Ara les estudiarem i valorarem si són suficients i prou clares. En aquests casos, les famílies som els responsables de si decidim que en casos de perill van o no a classe. Referent a l’adaptació al canvi climàtic, en setembre, des de Fampa vam celebrar i tendre la mà a Conselleria per a l’elaboració del pla per a pal·liar la calor a les aules. A hores d’ara no tenim cap resposta, i si algun centre vol fer algun canvi per a millorar esta situació es pot dirigir a la instrucció número 6, on podran mirar com aconseguir l’autorització per a instal·lar aparells com ventilador o equips d’aires condicionats. Tanmateix, els ajuntaments també haurien de pensar en l’alumnat i el professorat, deixar de mirar de fer política en alguns casos i ajudar. Els centres educatius no tenen recursos per poder ficar ventiladors i menys equips d’aire; i, en molts casos les instal·lacions elèctriques poden ser insuficients per aquesta nova instal·lació.

-El govern de la Generalitat diu que prioritza l’escolta i el fet de donar més veu a les famílies, amb més llibertat educativa. Des de Fampa Castelló, veuen aquest canvi?

Tot i que la Llei de llibertat educativa vol donar més pes a les famílies, Fampa no veu aquest pes com una cosa clarament positiva en tots els casos. El rebuig no és tant a la participació de les famílies, sinó a com s’està fent aquesta participació (consulta lingüística, votació, organització) i les garanties que hi ha darrere. La Fampa reivindica que la presa de decisions sobre la llengua no hauria de ser només triar cada any en funció del gust de les famílies, sinó que hauria d’haver-hi un model pedagògic sòlid, amb experts i recursos per assegurar que tots dominen les dues llengües. També tenim clar que la llibertat educativa, segons com es plantege, pot provocar desigualtats en eixa igualtat d’oportunitats, si no es garanteixen mecanismes reals perquè totes les famílies tinguen accés a línies en la llengua escollida. Finalment, mostrem una desconfiança respecte a la Generalitat perquè creiem que s’estan fent trucs o plantejaments ideològics amb l’excusa de la llibertat.

-Les famílies, creu que s’impliquen prou a la vida de les escoles i a Fampa? Tenen representació a més de 260 centres a la província…

En alguns centres hi ha moltes famílies implicades, però també hi han molts més on no hi ha. Les Afes som una part molt important de l’educació on devem anar de la mà amb l’equip directiu i claustre. El dimecres 19 de novembre es van celebrar les eleccions al consell escolar i, en saber-se els resultats, segur que algun centre no omplirà les vacants del sector famílies. En aquestes votacions, la participació de les famílies és molt baixa i en alguns casos quasi nul·la. Actualment, la junta de la Fampa està formada per membres de diverses poblacions de la província. Ens agradaria ampliar la nostra presència a les comarques del nord, ja que és una zona important i activa que considerem que hauria d’estar representada a la Fampa. Això ens permetria conèixer de primera mà tota la casuística de la província i poder fer una anàlisi exacta del territori per gestionar el que calga amb la Conselleria..

-Si tingués davant a la nova consellera, Mª Carmen Ortí, què li diria?

Que l’educació no entén de política i els nostres xiquets menys. Hem d’apostar per una educació pública, laica i de qualitat. La xicalla de hui són els votants de demà.

-Des de Fampa Castelló sempre han estat molt reivindicatius. El relleu al davant de l’entitat, serà continuista en aquest aspecte?

Canvien les persones, però mai canviaran les reivindicacions del que ens pareix just i necessari, tots i totes tenim el mateix objectiu.

Suscríbete para seguir leyendo