En els propers mesos serem novament convocats a cites electorals. Moments en qu¨ podrem exercir un dels gestos més significatius de la nostra participació en la responsabilitat política: elegir els nostres representants en les institucions de govern. Una decisió que situa a l´ horitzó el tema de la relació entre la vida cristiana i el compromís polític. Molt es parla d´ aquesta qüestió que alguns voldrien reduir a una realitat privada sense conseqü¨ncies en l´ acció política.

D´ altra banda, l´ experi¨ncia hist²rica de l´ Església i el coneixement més ple de l´ Evangeli ens ensenya a no confondre la fe amb cap proposta política. L´ Església no s´ identifica amb cap partit polític. La seua tasca no és acció política. La seua tasca, com ens recorda el papa Benet XVI, és "contribuir a la purificació de la raó i envigorir les forces morals, sense la qual cosa no s´ instauren estructures justes, ni aquestes poden ser operatives a llarg termini" (Déu és amor, núm. 29).

Des d´ aquesta perspectiva ¨tica els cat²lics ens hem de preguntar quin és el paper que ha de jugar la fe --i la seua visió de l´ home-- a l´ hora de votar un determinat programa polític. En aquesta situació, pensem en la pregunta de l´ ap²stol Pau quan diu: "Examineu-vos vosaltres mateixos, comproveu si us manteniu en la fe. No sabeu recon¨ixer que Jesucrist és en vosaltres? Suposo que respondreu sense fer-vos mereixedors de cap reprovació" (2Co 13,5). Es tracta, doncs, de valorar si les nostres decisions en el terreny polític estan suficientment il.luminades per la fe, de manera que la decisió presa no ens dugui a all² contrari del que volem.

En aquest sentit s´ apel.la a l´ anomenat mal menor, és a dir, a triar el programa que menys s´ allunyi de la nostra visió de l´ home. I, per qu¨ no canviar el criteri i preguntar-nos quins són els programes que promouen aquells temes fonamentals per a una visió cristiana de l´ home?

La protecció de la vida en totes les etapes naturals, des del moment de la concepció fins a la mort natural de les persones; el reconeixement i promoció de l´ estructura natural de la família com a unió entre home i dona, basada en el matrimoni, i la seua defensa davant d´ altres solucions jurídiques que desestabilitzen aquesta realitat tan fonamental en la societat actual; la protecció del dret dels pares a educar els seus fills; el desenvolupament d´ una acció social i econ²mica justa i solid ria amb els altres, i respectuosa alhora amb la lliure iniciativa de les persones i de tots els grups. Si els cat²lics tinguérem en compte aquestes exig¨ncies a l´ hora de participar en la vida política, descobriríem que és més el que ens uneix que el que ens separa, i que esfor§ar-se per dur aix² endavant és un aspecte decisiu, perqu¨ és expressió concreta de l´ Evangeli de Jesucrist, el resplendor del qual és la dignitat sagrada de l´ home i també de la dona. Els joves es preparen per a futures conteses.