"Qui és aquesta que puja del desert recolzada en el seu estimat?" La tradició dels nostres pobles dóna resposta a aquesta pregunta del llibre del Càntic dels Càntics: és Maria, la Mare de Déu, Assumpta al Cel. El Papa Pius XII, al declarar aquesta veritat de la fe, no feu altra cosa que proclamar allò que els nostres pobles ja creien, veneraven i celebraven. Així s´explica la gran quantitat de parròquies que tenen l´Assumpció com a Titular. És Patrona de molts pobles que celebren festa major en honor seu. Per això tots sabem que la Mare de Déu d´Agost és l´Assumpció. Maria, recolzada pel seu Fill estimat, puja al cel en cos i ànima. Ni Maria pogué fer més pel seu Fill ni el Fill per la seva Mare.

Maria va acceptar des de la llibertat i l´amor la voluntat de Déu. Amb el seu "sí" va mostrar què significa viure des de la fe, des de la confiança en el projecte de Déu: ser Mare de Déu i Mare nostra. A través d´Ella Déu es comunicà amb els homes, i, per això, quan el seu Fill s´oferí per nosaltres, Maria es donar Ella mateixa com a ofrena -som conscients dels favors materials i espirituals que hem rebut de Maria-. Ella ens invita a seguir Jesús i, també a nosaltres, ens diu: "feu tot el que Ell us digui" (Jn2,5). Gràcies a Maria el Senyor ha canviat tantes coses en la nostra vida. L´Assumpció esdevé testimoni de la seva maternitat. "Després de la seva Assumpció al cel, continua intercedint pels seus fills, essent per a tots un model de fe i de caritat i exercint el seu influx saludable, que brolla de la sobreabundància dels mèrits de Crist. Els fidels veuen en ella una imatge i una anticipació de la resurrecció que els espera, i la invoquen com advocada, auxiliadora, socorredora, mitjancera" (Compendi CEC 197).

L´Assumpció no és un privilegi que ens distància de Maria, sinó al contrari, aquesta veritat conté una poderosa esperança. Per als qui no es troben bé en la seva persona; els qui la desil lusió els ofega l´esperit; els qui es troben afeixugats moralment; els marginats, adolorits i pobres, l´Assumpció testimonia que aquestes circumstàncies són el lloc privilegiat d´actuació de l´Esperit. Maria ens ho diu en el Magníficat: "omple de bens els pobres i exalça els humils". Ella n´és un exemple, perquè la seva humilitat va ser el començament de les meravelles que el Senyor obrà en Ella.

Maria ja ha fet el cim i ens ajuda a seguir-la sense por, vivint la senzillesa, les joies i dolors d´una dona de poble dedicada a la llar, al seu espòs i al seu fill.