Comparec davant vostés, i amb el poble de Castelló com testimoni, sense poder amagar l´emoció i un cert vertigen, per la nova etapa que hui encete.

Sóc nou en aquesta casa, no conec la institució, i estic segur que la generositat que els ha d´adornar, sabrà disculpar les meues errades en els primers compassos d´aquesta nova i apassionant responsabilitat. No trobaran en mi ni mala fe, ni deixadesa, ni mandra. Trobaran això sí, algú amb voluntat d´aprendre, amb cultura del pacte i l´acord, i sobretot, amb capacitat de treball, i vocaió de servei

Sóc nou, dic, però no ho és el partit al que des d´avui intente representar dignament. Sense acudir a temps pretèrits, podem ja dir que el valencianisme és una peça indispensable per entendre la vida política de les comarques de Castelló.

Fa ja dotze anys que el primer Diputat valencianista, Antoni Porcar, mestre i amic, va prendre la paraula en aquest mateix fòrum. Jo estava entre el públic. Hi vaig estar també quan quatre anys més tard la va prendre Josep Maria Panyella, i vaig repetir quan ara fa quatre anys la Diputada Maria Gràcia Molés va prendre el relleu.

Avui tinc l´honor de prendre jo la paraula, i a mi, arribat el moment, també em substituiran.

Les persones passen, els estils canvien, les idees queden. Ens sobreviuen. Convé no oblidar que ningú no és perenne.

Senyores diputades, senyors diputats, encetem una nova era, formem, solemnement i modesta, part de la història, i hem de decidir si volem escriure un dels capítols més brillants d´aquesta institució o continuar instal•lats en la baralla i la confrontació tan estèril com perniciosa. Paranoica sovint.

Tenim l´obligació ètica i moral, i hauríem d´adquirir el compromís polític, de refer ponts amb la societat. Ponts que s´han deteriorat quan no trencat, en gran part per la forma de fer política.

Diputats, diputades, els convide a començar a escriure un futur d´esperança. Fill de la reflexió i el trellat. De la vocació de servir i no de servir-se.

Sr. Moliner, hui serà vosté investit President d´esta institució amb la majoria més absoluta de la que cap President no ha gaudit mai. Confie en el seu sentit comú perquè no s´embriague d´èxit, doncs dels seus excessos, la ressaca seria social, col•lectiva.

Vosté sap del respecte ideològicament discrepant que li tinc, i des d´eixa discrepància no oculte que és la meva voluntat política que d´ací a quatre anys penge en el corredor d´este Palau el seu retrat, perquè ideològicament, ho sap vosté bé, estem lluny.

Però no m´esforçaré gens ni miqueta en subratllar les diferències i els desencontres, sinó en trobar punts d´acord o en construir espais comuns de coexistència productiva per a la societat.

Discrepància dic, que no em priva de reconèixer-li els mèrits. Eixa política de despreciar l´adversari minimitzant les seves virtuts, especialment quan et guanyen 18 a 1, o a 8, que no és el mateix, però és igual; es a qui la fa a qui minimitza intel•lectualment.

L´he vist treballar al nostre Ajuntament, sé de la seva dedicació, sé de la seva capacitat de crear equip, sé de la seva forma de gestionar i conec bé la seva vocació política i de govern. No crec, sincerament no crec, que m´emporte gaires sorpreses amb vosté. No dic que siga previsible, dic que vosté no és dels que improvisa.

El commine a exercir un lideratge institucional amable.

I per part del BLOC li garantisc una oposició responsable i lleial que ofereix la seva mà oberta i espera trobar-ne una d´idènticament oberta per part d´un govern al que he d´exigir idèntica responsabilitat i lleialtat.

Li he sentit dir entre la ironia i el desencís que la nostra sembla ser l´única Diputació de tot l´Estat. És cert que la institució ha estat als telediaris, i ha ocupant portades dels principals diaris.

El convide a vosté, i demane la complicitat de les senyores diputades i diputats, a fer un esforç perquè continue sent així.

Que continuem com institució obrint telediaris, però no per la crònica rosa o negra com fins ara, sinó com exemple d´austeritat, d´excel•lència en els serveis, de justícia distributiva entre els nostres pobles, i també per la capacitat de diàleg bidireccional. Oposició-govern, govern-oposció.

Perquè ambdues són cares d´una mateixa moneda, la de la democràcia i la pluralitat.

Nosaltres som oposició justament perquè vostés són govern. I són vostés govern democràtic, perquè tenen oposició. Convé no oblidar-ho. Si vostés ignoren l´oposició deixaran de ser un govern democràtic per esdevenir tan sols govern.

Aquesta institució té com objecte el que ja ha estat dit, redistribuir la riquesa, compensar desigualtats; i amb més dificultat, crear riquesa nova, bàsicament per la via de la vindicació i reivindicació, front a les altres institucions. Car no tenim capacitat de generar nous recursos.

Certament no en tenim de capacitat per generar nous ingressos, però si de controlar les despeses. Aturar l´irresponsable hemorràgia de cabdals públics, en un moment on es parla de la duplicitat i triplicitat d´institucions o competències. Convé donar exemple de prudència, si no volen que siga aquesta la primera institució qüestionada.

I els hi convé més a vostés que a nosaltres, que és ben coneguda l´opinió que ens mereix l´actual divisió administrativa del nostre país.

Compten amb nosaltres per treballar. Ens trobaran modestament però decidida al seu costat, sempre llestos per aportar, per esmenar, per recolzar, per ajudar. Ens trobaran sempre per les reivindicacions justes. Estarem en tots els consensos possibles per la millora de les nostres comarques. I tenim intenció de liderar consensos nous..

No ens tindran al seu costat, sinó enfront, per a la baralla gratuïta, la discussió estèril, el circ i la pantomima.

En front. Serenament. Respectuosament. Però sòlidament.

Senyores diputades, senyors diputats, el BLOC té un sol escó, en aquest Ple, un sol diputat. No em demanen que perga el temps en jocs versallescos, en ensarronades de corredor, en política amb minúscula. La dels acords per molestar a l´altre, la de la confrontació, la de la provocació, la de fer passar per davant dels interessos dels ciutadans, els interessos no sempre ètics ni justos dels partits.

No se fer eixa política, ni tinc cap interés en aprendre´n.

Però a l´hora de treballar, no caldrà que em vinguen a buscar, estaré llest des de primera hora.

Em permetran acabar amb una declaració de principis.

Crec en la política malgrat alguns polítics.

Crec, malgrat la persistent insistència de l´estupidesa humana, en que la major part de la gent que fem política, ho fem per vocació de servei públic, ho fem per millorar la vida dels nostres conciutadans i conciutadanes.

Crec en Castelló i el seu potencial. Crec, sobretot crec, en la nostra gent.

Ciutadanes i ciutadans anònims que s´alcen d´hora per anar a treballar, o que els agradaria poder fer-ho, que s´esforcen, que eduquen als seus fills i cuiden als seus pares.

Gent honesta i laboriosa, que estudia, que treballa o que pateix quan no pot fer-ho, gent amb dificultats per arribar a final de mes.

Crec en un futur millor al que hem de contribuir nosaltres des d´aquesta institució. Repartint riquesa, ja s´ha dit. I fent-ho amb criteris de justícia redistributiva, no mirant el color polític de cada govern municipal.

Crec en un poble que pateix la xacra de l´atur, la desindustrialització (accelerada per les males decisions polítiques), que plora pels incendis forestals, i que plora perquè les ajudes tarden. Que pateix quan les infraestructures que han de garantir el seu futur no arriben. Quan hi ha inversions que es perden. Oportunitats que no s´aprofiten. Portes que es tanquen.

Gent que plora els drames públics i privats.

Crec en un poble que riu, en un poble que fa música, que celebra festes, que reinventa la gastronomia. Un poble emprenedor, que crea empreses, llocs de treball i genera riquesa. Un poble fidel al seus costums, les seves tradicions, i a la seva llengua. La que ara està ferida de mort per les polítiques educatives del Consell.

Crec en la nostra gent i voldria que el meu modest pas per la política ajudés a esta gent a creure en nosaltres.

Els convide senyores disputades, senyors diputats a ser útils als nostre poble, a ser generosos amb qui tan generós ha estat amb nosaltres.

Els convide a escriure plegats, un futur millor.